Últims retocs al Sistema Educatiu

Abans de tot, una notícia que em sembla interessant respecte a l'atenció individualitzada (Tema del meu Taller de Recerca). És un primer pas, i el següent podria ser donar aquesta oportunitat a la resta d'assignatures.

"Los institutos catalanes podrán separar a los alumnos de 1º de ESO más rezagados"

Los estudiante con dificultades en mates y lenguas cursarán, a partir de septiembre, las materias en grupos reducidos

Los centros podrán hacer también el refuerzo durante las asignaturas optativas.

 

http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/los-institutos-catalanes-podran-separar-los-alumnos-eso-mas-rezagados-2404779

Per enllestir el nostre Sistema Educatiu, avui hem estat parlant i concretant la Gestió i Organització dels centres educatius. Pel que fa a la inversió pública en educació (preprimària, primària, secundària i superior), tota l’educació obligatòria (dels 4 als 16) s'ha de finançar amb fons públics. L’etapa preprimària hauria de comptar també amb places públiques per aquelles famílies que no disposin de rendes suficients per sufragar un centre privat. Recordem que aquesta etapa d’escolarització voluntària (0-4) també dependria del Ministeri d’Educació. A més l’educació postobligatòria fins als 18, ja sigui batxillerat o cicles formatius serà completament pública, per garantir que la decisió d’un jove de no prosseguir els estudis no sigui motivada per la falta de recursos.

 

Un altre aspecte és quin % d'autonomia té l'Estat, la Generalitat, l'Ajuntament i el Centre escolar respecte el finançament, el personal contractat i el currículum. En termes generals, creiem que, comparat amb l'estadística actual, el centre ha de tenir més autonomia, l'Estat ha de tenir menys, l'Ajuntament ha de formar part, ja que fins ara estava en un 0% i la generalitat es mantindria més o menys igual. 

 

L'educació del futur: LOMCE o wikipèdia?

A primària els infants fan ús de la wikipèdia,  a l'ESO els adolescents van en compte de que els mestres no es donin compte de que han agafat la informació d'aquesta font, i finalment, a la universitat,  es decideix fer recerca en bibliografia fiable...però i a la vida laboral? Pel que sembla, a l'hora de redactar la nova llei han fet ús de la wikipèdia.

 

Durant els últims anys hem viscut moltes reformes educatives i molts canvis. Aquests podem dir que són bons segons l'orientació que prenen. Actualment, i donat l'acceleració de la freqüència i la disminució del interval entre lleis, no podem estar gaire satisfets de com va l'educació. Em baso en el fet de que no s'avaluen les reformes i no es deixa suficient temps per aplicar els canvis.

 

Objectius:

- Reduir el fracàs escolar (abandonament prematur a ISCED2)

- Augmentar el rendiment (resultats PISA; assolir més alumnes excel·lents: nivell1-2)

- Combatre l'atur juvenil.

 

Mesures:

• Escollir a 3r ESO entre matemàtiques acadèmiques (es podrà accedir a 4t ESO) o matemàtiques professionals (es podrà accedir a FBBàsica). Això generarà una divisió entre alumnes: els "llestos" i els "tontos". La OCDE no recomana aquesta mesura.
• Recentralització competencial: 3 tipus d'assignatures (troncals, específiques, configuració automàtica).
• Control sobre el sistema: hi haurà una prova (revàlida) al final de l'ESO d'un valor de 30% que permetrà accedir al Batxillerat. La Selectivitat s'eliminarà però es realitzarà una altra prova de valor 40%. El govern central serà l'encarregat de fer-les.
• Ideologització i adoctrinament: s'elimina l'educació per la ciutadania i es substitueix per la religió de forma obligada en els centre de confessió evangèlica.
• Gestió general de l'escola: en mans d'un gerent.

 

Aspectes interessants:

- L'OCDE afirma que la repetició de curs no és recomanable, i la LOMCE diu el contrari.

- El que necessitem són petits canvis, com a França, i no reformes senceres, com diu l'OCDE.

 

Professorat i professionals de l'educació

El paper del professor, tant a l'escola com a la universitat com altre entitats educatives és necessari i essencial pel desenvolupament de les persones. Però podem garantir que sigui de qualitat? O que estigui ben pagada la seva tasca? És complicat donar resposta a aquestes preguntes donat que hi ha una enorme  diversitat  de  sistemes  de  gestió  i  administració  (funcionariat), diferents patrons  de carrera  professional, dispersió dels models de formació i discrepància  en  les  dades (proporcionades pels  estats).  

Dades interessants respecte el professorat:

•  A Espanya més del 30% són més grans de 50 anys. I només un 12% tenen menys de 30 anys.
• La major part de les dones professores es centren a la pre-primària i primària.
• Durant l'any 2010/11 a Espanya va haver-hi una reducció salarial comparat amb la resta d'Europa, juntament amb Romania, Grècia i Irlanda.
• Segons un article a la Vanguardia (7-5-13), un mestre de Secundària cobra més que un metge especialista.
• Els centres escolars no tenen cap autonomia respecte el contingut mínim curricular.
• El mestre de primària fa 900 hores lectives durant l'any, en canvi el professorat de secundària i de secundària superior fan 700h.
• La tendència de formació és el model consecutiu: enfocament acadèmic, sobretot universitari, poca implicació amb  la  realitat, estades  al  final  de  la  formació  (inducció), poca  predictibilitat  de  la  inserció  profesional.
• La formació permanent és optativa. En canvi a  Finlàndia, RU, Alemanya i Romania, entre d'altres, és obligatòria. Prospectiva  

 

Com a conclusió dir que hi ha una necessitat de captar millors talents. La manca de docents a escala mundial provoca un augment  de  la  càrrega  de  treball  dels  ocupats  actuals  (ràtios,  hores…)  i una reducció  dels  criteris  de  selecció  del  professorat.

"En cinco años puede desaparecer la historia de Catalunya de las aulas" (el Periódico) 20-5-13

La 'consellera' de Ensenyament, Irene Rigau, ha advertido este lunes de que la reforma educativa impulsada por el ministro de Educación, José Ignacio Wert, es una "estrategia de destrucción" y un "ataque a la realidad catalana desde la vertiente cultural" con el objetivo de "minar la moral de los catalanes".

En varias entrevistas en emisoras de radio, la 'consellera' ha subrayado que aplicar la 'ley Wert' sería "altamente peligroso" porque "en cinco años puede desaparecer la historia de Catalunya y las comarcas de las aulas". "Después de 30 años siendo la Generalitat quien determina qué es lo que tienen que aprender los alumnos, ahora lo hará Madrid. Esto no lo podemos dejar aplicar porque tendríamos que renunciar a explicar nuestra historia, geografía, literatura, costumbres", ha insistido en declaraciones a Rac-1. Según la responsable de Ensenyament, la Lomce llevaría el sistema educativo catalán a una situación anterior a 1970.

Rihau ha reiterado la necesidad de "luchar políticamente" para evitar una situación tal y ha reiterado que el proyecto de ley no se puede "cumplir" en materia de lengua en Catalunya, ya que la Generalitat no puede autorizar a ningún centro "que tenga como objetivo separar a los alumnos por razón de lengua".

 

A su juicio, la reforma de la ley de educación se enmarca en una "operación muy bien diseñada desde hace tiempo con la intención de convertir en residual la lengua catalana" y crear un "único programa que cree referencia con un único modelo histórico y cultural".

En Catalunya Ràdio, Rigau ha abundado en sus duras críticas a la Lomce y ha lamentado que ni el PSOE ni el resto de gobiernos autonómicos se hayan posicionado contra la ley. "Me duele que el PSOE centre toda la gran crítica en el tema de la asignatura de Religión y en cambio no diga nada de lo que la ley puede representar para Catalunya en cuestiones lingüísticas", ha denunciado.

http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/rigau-ley-wert-destruccion-realidad-catalunya-2395236?utm_source=newsletter&utm_medium=email&utm_campaign=elPeriodico-ed16h

Lomce: así es la reforma educativa (Revista serPadres) 20-5-13

Los principales cambios que prevé la Lomce:

• Evaluaciones al final de cada etapa.
• Prueba en 3º de Primaria.
• Se adelantan los itinerarios
• Repetir curso.
• División de asignaturas en troncales, específicas y de libre configuraciónautonómica.
• Castellano como lengua vehicular.
• Educación para la Ciudadanía.
• Religión y alternativas.
• Colegios segregados.
• Formación Profesional.
• Acceso a la Universidad: el título de bachiller será suficiente para acceder a la Universidad, pero cada centro universitario podrá hacer sus propias pruebas de acceso y valorar otra formación complementaria.

http://www.serpadres.es/familia/derechos/Lomce-asi-es-el-proyecto-de-ley-de-reforma-educativa.html?utm_source=Cheetah&utm_medium=email_SPH&utm_campaign=130520_Newsletter

Article de "La Vanguardia" 10-5-13

Inversió pública en educació i organització

Si observem aquesta gràfica, podem veure quin és el % que inverteix cada país en cada etapa educativa. En termes generals, s'inverteix molt més en l'educació secundària i superior que en l'educació preprimària i primària. Aquest seria el cas de Finlàndia, però també podem observar el cas contrari, el de Croàcia. Espanya s'assemblaria al cas de Finlàndia, donat que inverteix un 3% en educació secundària i superior i un 3% en educació preprimària i primària.

 

 

Molts cops ens queeixem de l'alt cost de les matrícules. Però, realment, quan costa cada estudiant? La gràfica següent ens ho desvetlla:

 

 

En els punts extrems trobem, a Noruega com a major inversor amb 34.000€ i a Romania com a menor inversor 7.000€. Aquesta dada no vol dir que estigui relacionada amb el bon rendiment. 

Espanya, Alemanya i França es trobarien en un punt intermig. La diferència entre aquests és l'inversió en cada etapa educativa i el PIB. Com es pot observar, Luxemburg no dóna dades de l'inversó en educació superior.

 

En el cas de Catalunya, un alumne de pedagogia paga uns 1800€ per matrícula quan en realitat a la Generalitat li està costant uns 5000€. Com pot ser rentable?

 

A aquesta inversió se li ha d'afegir el cost per cada punt de lectura en la prova PISA (2009). Segons les últimes dades, Luxemburg paga uns 52€ (obtenint resultats mitjans), Finlàndia uns 15€ (obtenint grans resultats) i Espanya uns 20€ (no invertim massa, invertim malament). Però la pregunta és:

"Si invertissim més diners, augmentaria el rendiment en PISA?. La resposta és: no ho podem saber."
 

I per acabar, si parlem de la distribució de competències, si a Espanya el gran poder el tenen les autonomies (60%), després l'estat (20%) i per últim les escoles (20%); per què Catalunya, on el poder el té la Generalitat, té por de la Llei Wert?