Article de "La Vanguardia" 10-5-13

Inversió pública en educació i organització

Si observem aquesta gràfica, podem veure quin és el % que inverteix cada país en cada etapa educativa. En termes generals, s'inverteix molt més en l'educació secundària i superior que en l'educació preprimària i primària. Aquest seria el cas de Finlàndia, però també podem observar el cas contrari, el de Croàcia. Espanya s'assemblaria al cas de Finlàndia, donat que inverteix un 3% en educació secundària i superior i un 3% en educació preprimària i primària.

 

 

Molts cops ens queeixem de l'alt cost de les matrícules. Però, realment, quan costa cada estudiant? La gràfica següent ens ho desvetlla:

 

 

En els punts extrems trobem, a Noruega com a major inversor amb 34.000€ i a Romania com a menor inversor 7.000€. Aquesta dada no vol dir que estigui relacionada amb el bon rendiment. 

Espanya, Alemanya i França es trobarien en un punt intermig. La diferència entre aquests és l'inversió en cada etapa educativa i el PIB. Com es pot observar, Luxemburg no dóna dades de l'inversó en educació superior.

 

En el cas de Catalunya, un alumne de pedagogia paga uns 1800€ per matrícula quan en realitat a la Generalitat li està costant uns 5000€. Com pot ser rentable?

 

A aquesta inversió se li ha d'afegir el cost per cada punt de lectura en la prova PISA (2009). Segons les últimes dades, Luxemburg paga uns 52€ (obtenint resultats mitjans), Finlàndia uns 15€ (obtenint grans resultats) i Espanya uns 20€ (no invertim massa, invertim malament). Però la pregunta és:

"Si invertissim més diners, augmentaria el rendiment en PISA?. La resposta és: no ho podem saber."
 

I per acabar, si parlem de la distribució de competències, si a Espanya el gran poder el tenen les autonomies (60%), després l'estat (20%) i per últim les escoles (20%); per què Catalunya, on el poder el té la Generalitat, té por de la Llei Wert?