Dades estadístiques sobre la formació mitjana i grans discursos als premis Goya

Després de veure com els actors i actrius espanyols defensen una educació de qualitat i molts altres temes polítics, nosaltres ho corroborem amb dades estadístiques de l'OCDE del 2012. Aquest és un recull interessant sobre una comparativa entre els diferents països Europeus. La informació presentada a continuació són interpretacions de gràfics:

- Perfil formatiu població 25-64 anys (OCDE, 2012)  

• Txèquia és qui té la població més alta en formació mitjana (75,1%) i menys població amb formació bàsica (10%).
• Gran Bretanya té més població amb formació superior (38,2%).
• Portugal té  més població amb formació bàsica (68,1%) i menys en formació mitjana i superior. 
• Espanya té un 47,2% de població amb formació bàsica, un 22,1% en formació mitjana i un 30,6% en formació superior.

Podem pensar que, un país que aposta per la formació mitja és perque inverteix molt en educació i hi ha una base reguladora estable.  Un altre cas és el de Polònia, Hongria, Estònia, Eslovàquia i Eslovènia, donat que formen part de la Unió Soviètica, potencien la formació professional i l’especialització laboral. 

Referent a quin és l'òptim per a la distribució del sistema educatiu, seria: 20%-40%-40%. És a dir, el sistema de Finlàndia. 

Per això, Espanya ha d'assegurar que els estudiants de l'ESO passin a la formació mitjana, de tal manera que el 50%-20%-30% actual, passi a ser 20%-40%-40%. Però el mercat laboral no està preparat per aquest canvi; i el que podria passar és que gent amb titulacions universitàries fossin infravalorades i val pagades en els llocs de treball.

 

Per concloure amb aquest apartat, dir que els països del nord són els que més s'aproximen a l'òptim de 20%-40%-40%, i en canvi, Espanya i els demés països del Mediterrani s'allunyen.

- Formació mitjana. Població 25-34 i 55-64 anys (OCDE, 2012) 

A Estònia, Txèquia i Polònia hi ha molt poca diferència de formació entre les dues generacions. En canvi, hi ha un salt molt important, de 30 punts aproximadament, a Portugal, Espanya, Itàlia, Grècia i Irlanda, entre d'altres.

La generació de 25-34 a Espanya està al nivell de la generació de 55-64 a Gran Bretanya, és a dir, portem una diferència de 30 anys respecte l'educació. Ni amb molta esperança aconseguiríem homogeneïtzar el nivell.

La diferència entre Espanya i Finlàndia és la mateixa que hi ha entre Espanya i Ruanda. Per tant, la posició d'Espanya en el món és mitjana-alta. Per és baixa en la UE.

+ Per saber-ne més...

Interessant Paradigme del Sistema Educatiu
http://www.youtube.com/watch?v=AZ3JmuaUrxs



1r SEMINARI DE TEXTOS

En aquest primer seminari ens hem centrat en analitzar l'informe publicat per Eurydice sobre l'Educació per a la ciutadania a Europa.

 

Per abans de continuar...

Què és Eurydice? Eurydice analitza i ofereix informació sobre els sistemes i polítiques educatives a Europa. Està formada per 37 unitats nacionals en base als 33 països participants en el programa d'Aprenentatge al llarg de la vida de l'UE. La seva coordinació i gestió corren a càrrec de l'Agència Executiva en l'àmbit Educatiu, Audiovisual i Cultural de l'UE.

Quina és la situació a Espanya respecte l'assignatura d'Educació per la Ciutadania?

Educació per a la ciutadania i els drets humans és una assignatura que s'imparteix a l'escola amb la finalitat de formar íntegrament tot l'alumnat vetllant pel seu desenvolupament social, cultural i personal. S'imparteix en un curs de primària, un o dos de l'ESO i coincideix amb la filosofia a Batxillerat des de les reformes curriculars de la LOE.

L'assignatura, que és d'una hora setmanal (excepte en el cas del batxillerat), es divideix en dos blocs temàtics: un dedicat a l'autoconeixement, l'autoestima, l'autoconcepte... El segon bloc es basa en els foments de la societat democràtica: des de l'educació en drets humans fins als serveis que ens ofereixen.

Actualment la Universitat de Barcelona imparteix un màster d'un any sobre "Educació per a la ciutadania i en valors".

No obstant, el ministre d'Educació, Juan Ignacio Wert, fa uns mesos va confirmar la seva intenció de suprimir l’assignatura "Educació per la ciutadania" per una de nova que ha titulat "Educació cívica i constitucional", que, segons va dir, impulsarà “el coneixement de la Constitució, dels seus valors i les regles de joc que estableix, de les institucions espanyoles i de les institucions de la Unió Europea”.

Wert subratllà que l’educació per la ciutadania instaurada per l’anterior govern del PSOE va néixer ja “amb molta polèmica perquè pretenia anar més enllà del que li pertoca” a l’escola i ha assegurat que la nova assignatura que la substituirà estarà “lliure de qüestions controvertides i susceptibles de caure en l’adoctrinament ideològic”.

Referència: http://mestres.ara.cat/blog/2012/01/31/adeu-a-educacio-per-la-ciutadania/  (Consultat el dia 2-3-13)

 

Què plantegen a la LOMCE (Ley Orgánica de Mejora de la Calidad Educativa)?

• Ensenyament més selectiu: s'introdueixen revàlides. Això limitarà l'autonomia dels docents, l'ensenyament quedarà condicionat a la superació de les proves i es prioritzarà un aspecte molt parcial de la formació de la persona. La selectivitat acadèmica, la selecció dels "millors" suposa l'abandonament de la compensació educativa, l'intentar recuperar a aquells alumnes que tenen més necessitats.   
• Ensenyament més segregador: es trenca el tronc comú de l'ensenyament i es podrà separar per gènere.
• Ensenyament al servei de l'empresa: introdueix als "agents privats" en la definició del sistema educatiu i assigna als empresaris un paper a la taula del diàleg. Ja no es treballarà l'educació en valors a l'ESO, sinó que es treballaran en totes les àrees "l'educació cívica i constitucional i l'emprenedoria". El currículum s'adapta a les necessitats de formació de mà d'obra i es prioritza les assignatures instrumentals i perden pes les humanitats i l'expressió artística.
• Ensenyament menys democràtic: el Consell Escolar perd atribucions, com la d'aprovar el Projecte Educatiu. La selecció del director/a correspondrà a l'administració ja que només es garantitza un 30% de representants del centre a la comissió de selecció.
• Ensenyament que devalúa el paper del docent:  pretén convertir als docents en preparadors d'examens. Les mesures aposten per la disminució de despeses per mitjà de la reducció de personal. I es permet que, per exemple, un especialista en geografia i història, imparteixi la classe de llengua.

Referència:http://aviles15m.wordpress.com/2012/11/27/implicaciones-de-la-lonce/ (Consultat el dia 2-3-13)
  

Considero que cal homogeneïtzar els diversos sistemes educatius d'Europa i crear una estructura curricular semblant per tal de generar una base estable d'educació, reduir costos, potenciar l'intercanvi d'alumnat, formar al professorat, adoptar les bones pràctiques dels països que vagin bé, etc.


+ Per saber-ne mes...

Per si es vol aprofundir més, deixo dos links referent a aquest tema:

http://www.escuela20.com/locme-ley-organica/articulos-y-actualidad/lomce-la-reforma-educativa-de-wert_2972_42_4465_0_1_in.html 

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/02/22/actualidad/1361565765_757731.html

Estructura del sistema educatiu

Abans de començar m'agradaria donar resposta a dues preguntes:

- Quines són les diferències fonamentals en l'educació obligatòria a Europa? 

Hi ha tres aspectes, concretats en tres etapes, que crec que són els punts claus diferenciadors de cada país Europeu. En primer lloc, quan s'inicia l'educació obligatòria (inici educació infantil), què passa durant l'educació (educació primària i secundària) i com desenvoca, és a dir, com acaba i a què dóna pas l'educació obligatòria (formació mitjana i superior o secundària vocacional). 

Per tenir una idea general, dir que els països Europeus es divideixen en:

• Branques diferenciades (ISCED 2): Alemanya, Àustria, Països Baixos i Lituània.
• Tronc comú del currículum (ISCED 2): Espanya, França, Regne Unit, Irlanda, Itàlia, Bèlgica, Bielorússia, Grècia, Xipre i Romania.
• Estructura única (ISCED 1+ ISCED 2): Islàndia, Noruega, Suècia, Finlàndia, Estònia, Letònia, Dinamarca, Bulgària, Turquia, Croàcia, Hongria, Eslovènia,  Eslovàquia i Txèquia.

Però més concretament, si analitzem cada sistema educatiu, podem agrupar aquells països que coincideixen en l'inici de l'educació obligatòria:

• Inici als 4 anys: Suïssa.
• Inici als 5 anys: Gran Bretanya (Anglaterra i Escòcia), Polònia, Holanda, Grècia.
• Inici als 6 anys: Dinamarca, Noruega, Croàcia, França, Alemanya, Portugal, Itàlia, Espanya.
• Inici als 7 anys: Finlàndia, Suècia.

*Turquia: 5'5 anys.

És curiós veure com, Finlàndia sent un dels països pioners en educació, és un dels que comença més tard l'edat d'educació obligatòria. Val a dir que s'allarga fins els 16, en comparació amb Espanya, al final, es fa només un anys menys d'escolaritat obligatòria. Per contra, a Finlàndia es treballa molt més l'educació amb els pares a la llar i s'estimula als infants des de ben petits.   

Pel que fa al contingut en etapes de l'educació obligatòria, les diferències estarien en les dues classificacions següents:

• Estructura única: l'educació no es divideix per etapes. Seria el cas de Finlàndia, Dinamarca, Suècia, Noruega i Croàcia.
• Educació primària i secundària: es divideix en dues etapes. El que diferencia als països és l'edat en que s'acaba una etapa i comença una altra. Un gran tema a discutir. Aquesta edat fluctua entre els 10 anys (Alemanya i Suïssa), 11 anys (Itàlia, Suïssa, França i Anglaterra), 12 anys (Espanya, Escòcia, Suïssa, Grècia, Portugal i Holanda) i els 13 anys (Polònia).

* Turquia: 9'5 anys.

Per concloure amb aquesta pregunta, crec que un aspecte diferenciador també és l'edat en que finalitza l'educació obligatòria i les opcions de seguir estudiant que proporcionen.

• Final als 14 anys: Croàcia.
• Final als 15 anys: Grècia, Suïssa.
• Final als 16 anys: Polònia, Portugal, Itàlia, Finlàndia, Dinamarca, Suècia, Noruega, Alemanya, Anglaterra, Escòcia, França i Espanya.
• Final als  17 anys: Alemanya (opcional).
• Final als 18 anys: Holanda, Alemanya (opcional).
• Final als 19 anys: Alemanya (opcional).

* Turquia: 17'5 anys.

Com es pot veure, la majoria de països marquen el final de l'escolaritat obligatòria als 16 anys, coincidint amb l'inici de la vida laboral i pràcticament el final de l'adolescència.

- Quines solucions presenten els països europeus a les etapes de formació bàsica (ISCED1) i (ISCED2)?

Cada país decideix en quina edat s'ha d'iniciar i finalitzar la formació bàsica, de la mateixa manera que és lliure de moure aquestes dues etapes en la franja d'edat proposada. Crec que aquesta és una possible solució al tipus de població de cada país. Un altre aspecte seria l'especialització dels estudis en els últims anys del ISCED 2, les diferents branques i sortides acadèmiques i el procés d'orientació.




+ Per saber-ne més...

 Per què Finlàndia té el millor sistema educatiu del món?
http://www.unitedexplanations.org/2012/11/26/por-que-finlandia-tiene-el-mejor-sistema-educativo-del-mundo/




1r LABORATORI

Quin és el nostre sistema educatiu ideal? Com l'estructuraríem? Quins aspectes consideraríem? Quines serien les etapes?,... A totes aquestes preguntes hem donat resposta avui i les adjunto en aquest bloc de forma reduïda!



Formació bàsica obligatòria: 4-16 anys.

• Educació preprimària (CINE0): 4-6 anys.
• Educació primària (CINE1): 6-14 anys. Proposem allargar l’edat de finalització perquè considerem que el contingut és un continu, i als 14 és quan l’alumnat ha d’escollir optatives i establir preferències de matèries de cara al futur.
• Educació secundària bàsica (CINE2): 14-16 anys. Com s’ha dit, en aquests dos anys s’escolliran optatives i proposem un procés d’orientació que continuarà per aquelles persones que decideixin fer batxillerat.

Estudis de règim especial: per aquells alumnes que realitzin estudis, de forma paral·lela,  de música i dansa, plàstica i disseny o ensenyaments esportius, s’aplicaran les convalidacions convenients per a cada ensenyament en el període d’educació obligatòria, és a dir, dels 4 als 16 anys. S’aplicaran durant el temps que l’alumne estigui cursant els dos ensenyaments.

Formació mitjana: pel que fa a l’educació secundària superior (CINE3), considerem que s’ha de mantenir igual, inici als 16 anys i finalització als 18 anys. Com ja s’ha comentat, durant aquests dos anys es durà a terme un procés d’orientació per escollir estudis específics i evitar així, dubtes i equivocacions d’elecció d’estudis. 

Secundària vocacional: pel que fa als CFGM i PQPI començarien als 16 anys, per tant, serien estudis post-obligatoris i es mantindrien com fins ara. La durada seria de 2 anys i es podria accedir amb el títol de l’educació secundària bàsica o prova d’accés en el cas dels CFGM, i en el cas dels PQPI es podrà entrar sense tenir el títol d’educació secundària bàsica.

Formació superior: pel que fa a l’educació universitària, mantenim el sistema actual. Grau de 4 anys però els dos últims anys es dedicaran a l’especialització, l’alumnat haurà d’escollir menció. Les pràctiques es realitzaran tant a 3r com a 4t i en dos centres diferents per tenir un ventall més ampli del camp professional, aquestes seran remunerades. Els màsters i els postgraus els mantenim en 1 o 2 anys. 


I així és com quedaria...