sábado, 1 de junio de 2013

Últims retocs al Sistema Educatiu


Abans de tot, una notícia que em sembla interessant respecte a l'atenció individualitzada (Tema del meu Taller de Recerca). És un primer pas, i el següent podria ser donar aquesta oportunitat a la resta d'assignatures.

"Los institutos catalanes podrán separar a los alumnos de 1º de ESO más rezagados"
Los estudiante con dificultades en mates y lenguas cursarán, a partir de septiembre, las materias en grupos reducidos
Los centros podrán hacer también el refuerzo durante las asignaturas optativas.
 
http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/los-institutos-catalanes-podran-separar-los-alumnos-eso-mas-rezagados-2404779



Per enllestir el nostre Sistema Educatiu, avui hem estat parlant i concretant la Gestió i Organització dels centres educatius. Pel que fa a la inversió pública en educació (preprimària, primària, secundària i superior), tota l’educació obligatòria (dels 4 als 16) s'ha de finançar amb fons públics. L’etapa preprimària hauria de comptar també amb places públiques per aquelles famílies que no disposin de rendes suficients per sufragar un centre privat. Recordem que aquesta etapa d’escolarització voluntària (0-4) també dependria del Ministeri d’Educació. A més l’educació postobligatòria fins als 18, ja sigui batxillerat o cicles formatius serà completament pública, per garantir que la decisió d’un jove de no prosseguir els estudis no sigui motivada per la falta de recursos.
 
Un altre aspecte és quin % d'autonomia té l'Estat, la Generalitat, l'Ajuntament i el Centre escolar respecte el finançament, el personal contractat i el currículum. En termes generals, creiem que, comparat amb l'estadística actual, el centre ha de tenir més autonomia, l'Estat ha de tenir menys, l'Ajuntament ha de formar part, ja que fins ara estava en un 0% i la generalitat es mantindria més o menys igual. 
 

martes, 28 de mayo de 2013

L'educació del futur: LOMCE o wikipèdia?

A primària els infants fan ús de la wikipèdia,  a l'ESO els adolescents van en compte de que els mestres no es donin compte de que han agafat la informació d'aquesta font, i finalment, a la universitat,  es decideix fer recerca en bibliografia fiable...però i a la vida laboral? Pel que sembla, a l'hora de redactar la nova llei han fet ús de la wikipèdia.
 
Durant els últims anys hem viscut moltes reformes educatives i molts canvis. Aquests podem dir que són bons segons l'orientació que prenen. Actualment, i donat l'acceleració de la freqüència i la disminució del interval entre lleis, no podem estar gaire satisfets de com va l'educació. Em baso en el fet de que no s'avaluen les reformes i no es deixa suficient temps per aplicar els canvis.
 
Objectius:
- Reduir el fracàs escolar (abandonament prematur a ISCED2)
- Augmentar el rendiment (resultats PISA; assolir més alumnes excel·lents: nivell1-2)
- Combatre l'atur juvenil.
 
Mesures:
  • Escollir a 3r ESO entre matemàtiques acadèmiques (es podrà accedir a 4t ESO) o matemàtiques professionals (es podrà accedir a FBBàsica). Això generarà una divisió entre alumnes: els "llestos" i els "tontos". La OCDE no recomana aquesta mesura.
  • Recentralització competencial: 3 tipus d'assignatures (troncals, específiques, configuració automàtica).
  • Control sobre el sistema: hi haurà una prova (revàlida) al final de l'ESO d'un valor de 30% que permetrà accedir al Batxillerat. La Selectivitat s'eliminarà però es realitzarà una altra prova de valor 40%. El govern central serà l'encarregat de fer-les.
  • Ideologització i adoctrinament: s'elimina l'educació per la ciutadania i es substitueix per la religió de forma obligada en els centre de confessió evangèlica.
  • Gestió general de l'escola: en mans d'un gerent.
 
Aspectes interessants:
- L'OCDE afirma que la repetició de curs no és recomanable, i la LOMCE diu el contrari.
- El que necessitem són petits canvis, com a França, i no reformes senceres, com diu l'OCDE.