El paper del professor, tant a l'escola com a la universitat com altre entitats educatives és necessari i essencial pel desenvolupament de les persones. Però podem garantir que sigui de qualitat? O que estigui ben pagada la seva tasca? És complicat donar resposta a aquestes preguntes donat que hi ha una enorme diversitat de sistemes de gestió i administració (funcionariat), diferents patrons de carrera professional, dispersió dels models de formació i discrepància en les dades (proporcionades pels estats).
Dades interessants respecte el professorat:
- A Espanya més del 30% són més grans de 50 anys. I només un 12% tenen menys de 30 anys.
- La major part de les dones professores es centren a la pre-primària i primària.
- Durant l'any 2010/11 a Espanya va haver-hi una reducció salarial comparat amb la resta d'Europa, juntament amb Romania, Grècia i Irlanda.
- Segons un article a la Vanguardia (7-5-13), un mestre de Secundària cobra més que un metge especialista.
- Els centres escolars no tenen cap autonomia respecte el contingut mínim curricular.
- El mestre de primària fa 900 hores lectives durant l'any, en canvi el professorat de secundària i de secundària superior fan 700h.
- La tendència de formació és el model consecutiu: enfocament acadèmic, sobretot universitari, poca implicació amb la realitat, estades al final de la formació (inducció), poca predictibilitat de la inserció profesional.
- La formació permanent és optativa. En canvi a Finlàndia, RU, Alemanya i Romania, entre d'altres, és obligatòria. Prospectiva
Com a conclusió dir que hi ha una necessitat de captar millors talents. La manca de docents a escala mundial provoca un augment de la càrrega de treball dels ocupats actuals (ràtios, hores…) i una reducció dels criteris de selecció del professorat.
