Professorat i professionals de l'educació

El paper del professor, tant a l'escola com a la universitat com altre entitats educatives és necessari i essencial pel desenvolupament de les persones. Però podem garantir que sigui de qualitat? O que estigui ben pagada la seva tasca? És complicat donar resposta a aquestes preguntes donat que hi ha una enorme  diversitat  de  sistemes  de  gestió  i  administració  (funcionariat), diferents patrons  de carrera  professional, dispersió dels models de formació i discrepància  en  les  dades (proporcionades pels  estats).  

Dades interessants respecte el professorat:

•  A Espanya més del 30% són més grans de 50 anys. I només un 12% tenen menys de 30 anys.
• La major part de les dones professores es centren a la pre-primària i primària.
• Durant l'any 2010/11 a Espanya va haver-hi una reducció salarial comparat amb la resta d'Europa, juntament amb Romania, Grècia i Irlanda.
• Segons un article a la Vanguardia (7-5-13), un mestre de Secundària cobra més que un metge especialista.
• Els centres escolars no tenen cap autonomia respecte el contingut mínim curricular.
• El mestre de primària fa 900 hores lectives durant l'any, en canvi el professorat de secundària i de secundària superior fan 700h.
• La tendència de formació és el model consecutiu: enfocament acadèmic, sobretot universitari, poca implicació amb  la  realitat, estades  al  final  de  la  formació  (inducció), poca  predictibilitat  de  la  inserció  profesional.
• La formació permanent és optativa. En canvi a  Finlàndia, RU, Alemanya i Romania, entre d'altres, és obligatòria. Prospectiva  

 

Com a conclusió dir que hi ha una necessitat de captar millors talents. La manca de docents a escala mundial provoca un augment  de  la  càrrega  de  treball  dels  ocupats  actuals  (ràtios,  hores…)  i una reducció  dels  criteris  de  selecció  del  professorat.

"En cinco años puede desaparecer la historia de Catalunya de las aulas" (el Periódico) 20-5-13

La 'consellera' de Ensenyament, Irene Rigau, ha advertido este lunes de que la reforma educativa impulsada por el ministro de Educación, José Ignacio Wert, es una "estrategia de destrucción" y un "ataque a la realidad catalana desde la vertiente cultural" con el objetivo de "minar la moral de los catalanes".

En varias entrevistas en emisoras de radio, la 'consellera' ha subrayado que aplicar la 'ley Wert' sería "altamente peligroso" porque "en cinco años puede desaparecer la historia de Catalunya y las comarcas de las aulas". "Después de 30 años siendo la Generalitat quien determina qué es lo que tienen que aprender los alumnos, ahora lo hará Madrid. Esto no lo podemos dejar aplicar porque tendríamos que renunciar a explicar nuestra historia, geografía, literatura, costumbres", ha insistido en declaraciones a Rac-1. Según la responsable de Ensenyament, la Lomce llevaría el sistema educativo catalán a una situación anterior a 1970.

Rihau ha reiterado la necesidad de "luchar políticamente" para evitar una situación tal y ha reiterado que el proyecto de ley no se puede "cumplir" en materia de lengua en Catalunya, ya que la Generalitat no puede autorizar a ningún centro "que tenga como objetivo separar a los alumnos por razón de lengua".

 

A su juicio, la reforma de la ley de educación se enmarca en una "operación muy bien diseñada desde hace tiempo con la intención de convertir en residual la lengua catalana" y crear un "único programa que cree referencia con un único modelo histórico y cultural".

En Catalunya Ràdio, Rigau ha abundado en sus duras críticas a la Lomce y ha lamentado que ni el PSOE ni el resto de gobiernos autonómicos se hayan posicionado contra la ley. "Me duele que el PSOE centre toda la gran crítica en el tema de la asignatura de Religión y en cambio no diga nada de lo que la ley puede representar para Catalunya en cuestiones lingüísticas", ha denunciado.

http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/rigau-ley-wert-destruccion-realidad-catalunya-2395236?utm_source=newsletter&utm_medium=email&utm_campaign=elPeriodico-ed16h

Lomce: así es la reforma educativa (Revista serPadres) 20-5-13

Los principales cambios que prevé la Lomce:

• Evaluaciones al final de cada etapa.
• Prueba en 3º de Primaria.
• Se adelantan los itinerarios
• Repetir curso.
• División de asignaturas en troncales, específicas y de libre configuraciónautonómica.
• Castellano como lengua vehicular.
• Educación para la Ciudadanía.
• Religión y alternativas.
• Colegios segregados.
• Formación Profesional.
• Acceso a la Universidad: el título de bachiller será suficiente para acceder a la Universidad, pero cada centro universitario podrá hacer sus propias pruebas de acceso y valorar otra formación complementaria.

http://www.serpadres.es/familia/derechos/Lomce-asi-es-el-proyecto-de-ley-de-reforma-educativa.html?utm_source=Cheetah&utm_medium=email_SPH&utm_campaign=130520_Newsletter

Article de "La Vanguardia" 10-5-13

Inversió pública en educació i organització

Si observem aquesta gràfica, podem veure quin és el % que inverteix cada país en cada etapa educativa. En termes generals, s'inverteix molt més en l'educació secundària i superior que en l'educació preprimària i primària. Aquest seria el cas de Finlàndia, però també podem observar el cas contrari, el de Croàcia. Espanya s'assemblaria al cas de Finlàndia, donat que inverteix un 3% en educació secundària i superior i un 3% en educació preprimària i primària.

 

 

Molts cops ens queeixem de l'alt cost de les matrícules. Però, realment, quan costa cada estudiant? La gràfica següent ens ho desvetlla:

 

 

En els punts extrems trobem, a Noruega com a major inversor amb 34.000€ i a Romania com a menor inversor 7.000€. Aquesta dada no vol dir que estigui relacionada amb el bon rendiment. 

Espanya, Alemanya i França es trobarien en un punt intermig. La diferència entre aquests és l'inversió en cada etapa educativa i el PIB. Com es pot observar, Luxemburg no dóna dades de l'inversó en educació superior.

 

En el cas de Catalunya, un alumne de pedagogia paga uns 1800€ per matrícula quan en realitat a la Generalitat li està costant uns 5000€. Com pot ser rentable?

 

A aquesta inversió se li ha d'afegir el cost per cada punt de lectura en la prova PISA (2009). Segons les últimes dades, Luxemburg paga uns 52€ (obtenint resultats mitjans), Finlàndia uns 15€ (obtenint grans resultats) i Espanya uns 20€ (no invertim massa, invertim malament). Però la pregunta és:

"Si invertissim més diners, augmentaria el rendiment en PISA?. La resposta és: no ho podem saber."
 

I per acabar, si parlem de la distribució de competències, si a Espanya el gran poder el tenen les autonomies (60%), després l'estat (20%) i per últim les escoles (20%); per què Catalunya, on el poder el té la Generalitat, té por de la Llei Wert?

La història de Gorai Ramjee

En Gorai és una noia que va acabar fa 2 anys la carrera de Pedagogia i va decidir conèixer món. Amb l'erasmus que va fe i moltes aventures més, ens emportem molta informació sobre què podem fer després de la carrera:

Programes de Voluntariat a l'ONU
http://www.unv.org/es.html

Beques de mobilitat internacional
http://www.ub.edu/web/ub/es/estudis/suport_estudi/mobilitat/Mobilitat.html

Beca Menéndez Pelayo
http://www.uimp.es/estudiantes/becas-santander.html


Dades interessants: Espanya es situa en la posició 12, de 46, com a país d'origen d'erasmus i en la posició 10 com a país de destí.


Rànquings universitaris

En  tots  els  rànquings,  40  de  les  50 primeres  solen  ser  dels  EUA,  algunes britàniques  i  alguna
asiàtica.  De  les  17.000  universitats  que  hi  ha  al món,  els  rànquings  cataloguen  entre 500  i
1000. Hi  ha  molt  de  pes  de  la  recerca “publicada”  (revistes  d’impacte),  i  poc pes  de  la docència  (com  es  pot  mesurar la  qualitat  de  la  docència?). 

+ Per saber-ne més...
http://www.timeshighereducation.co.uk/world-university-rankings/2012-13/world-ranking
http://www.topuniversities.com/
http://www.arwu.org/
http://www.webometrics.info/

Pecha kucha del TALLER DE RECERCA

Som masses!

 

El tema de la recerca és l’atenció individualitzada a les escoles de Catalunya i la relació que manté a les ratios actuals, la presència de pocs especialistes a les aules i la manca de formació específica del professorat per atendre a la diversitat.

El vam triar perque considerem que un dels motius (no l’únic), de l’alt índex d’abandonament prematur dels estudis per part dels joves espanyols és el poc suport personalitzat que reben, tant a primària com a secundària. Sovint llegim als mitjans de comunicació que una de les demandes del professorat és que no poden atendre la gran diversitat d’alumnat existent a l’actualitat. Considerem que si ara està prou infravalorat aquest tema, amb la futura aplicació de la LOMCE, s’agreujaran els problemes existents per l’augment de les ratios, la disminució de recursos econòmics i l’increment d’hores de docència. Aquest augment en el nombre d’alumnes empitjorarà les coses, però creiem que una disminució del nombre d’alumnes per classe, per si sola, no solucionarà el problema. Aquesta mesura necessària, hauria d’anar acompanyada d’altres factors com ara la formació específica pel professorat, per tal que puguin detectar, el més prematurament possible, qualsevol problema que afecti a l’alumne i derivar-lo als serveis i/o professionals adients.

La formació que reben actualment els professors en atenció a la diversitat és insuficient. Els alumnes que conformen una aula són molt heterogenis i cada cop aquesta situació va en augment. No trobem a l’actualitat l’homogeneïtat que trobàvem anys enrere. Els docents han d’estar preparats per donar diferents respostes a nens diferents. Han de saber per exemple, què fer amb un nen que avança més ràpidament que els seus companys, o un alumne que li costa més seguir. Cal que aquests professionals ofereixin a aquests alumnes alternatives adients.

Han de saber a més, com actuar davant alumnes amb diferents trastorns del desenvolupament, d’aprenentatge, del comportament... i haurien de conèixer els trets bàsics de les diferents cultures d’origen dels seus alumnes. Aquesta formació disminuiria la inseguretat dels mestres.

L’aplicació d’una sèrie de mesures en aquesta línia (disminució del nombre d’alumnes i formació del professorat), aplicades des de l’inici de l’escolarització, evitarien molts dels problemes que pateix actualment l’educació al nostre país: frustració dels pares, mestres i alumnes, fracàs escolar o  estrès del professorat.