Dades estadístiques sobre la formació mitjana i grans discursos als premis Goya

Després de veure com els actors i actrius espanyols defensen una educació de qualitat i molts altres temes polítics, nosaltres ho corroborem amb dades estadístiques de l'OCDE del 2012. Aquest és un recull interessant sobre una comparativa entre els diferents països Europeus. La informació presentada a continuació són interpretacions de gràfics:

- Perfil formatiu població 25-64 anys (OCDE, 2012)  

• Txèquia és qui té la població més alta en formació mitjana (75,1%) i menys població amb formació bàsica (10%).
• Gran Bretanya té més població amb formació superior (38,2%).
• Portugal té  més població amb formació bàsica (68,1%) i menys en formació mitjana i superior. 
• Espanya té un 47,2% de població amb formació bàsica, un 22,1% en formació mitjana i un 30,6% en formació superior.

Podem pensar que, un país que aposta per la formació mitja és perque inverteix molt en educació i hi ha una base reguladora estable.  Un altre cas és el de Polònia, Hongria, Estònia, Eslovàquia i Eslovènia, donat que formen part de la Unió Soviètica, potencien la formació professional i l’especialització laboral. 

Referent a quin és l'òptim per a la distribució del sistema educatiu, seria: 20%-40%-40%. És a dir, el sistema de Finlàndia. 

Per això, Espanya ha d'assegurar que els estudiants de l'ESO passin a la formació mitjana, de tal manera que el 50%-20%-30% actual, passi a ser 20%-40%-40%. Però el mercat laboral no està preparat per aquest canvi; i el que podria passar és que gent amb titulacions universitàries fossin infravalorades i val pagades en els llocs de treball.

 

Per concloure amb aquest apartat, dir que els països del nord són els que més s'aproximen a l'òptim de 20%-40%-40%, i en canvi, Espanya i els demés països del Mediterrani s'allunyen.

- Formació mitjana. Població 25-34 i 55-64 anys (OCDE, 2012) 

A Estònia, Txèquia i Polònia hi ha molt poca diferència de formació entre les dues generacions. En canvi, hi ha un salt molt important, de 30 punts aproximadament, a Portugal, Espanya, Itàlia, Grècia i Irlanda, entre d'altres.

La generació de 25-34 a Espanya està al nivell de la generació de 55-64 a Gran Bretanya, és a dir, portem una diferència de 30 anys respecte l'educació. Ni amb molta esperança aconseguiríem homogeneïtzar el nivell.

La diferència entre Espanya i Finlàndia és la mateixa que hi ha entre Espanya i Ruanda. Per tant, la posició d'Espanya en el món és mitjana-alta. Per és baixa en la UE.

+ Per saber-ne més...

Interessant Paradigme del Sistema Educatiu
http://www.youtube.com/watch?v=AZ3JmuaUrxs



1r SEMINARI DE TEXTOS

En aquest primer seminari ens hem centrat en analitzar l'informe publicat per Eurydice sobre l'Educació per a la ciutadania a Europa.

 

Per abans de continuar...

Què és Eurydice? Eurydice analitza i ofereix informació sobre els sistemes i polítiques educatives a Europa. Està formada per 37 unitats nacionals en base als 33 països participants en el programa d'Aprenentatge al llarg de la vida de l'UE. La seva coordinació i gestió corren a càrrec de l'Agència Executiva en l'àmbit Educatiu, Audiovisual i Cultural de l'UE.

Quina és la situació a Espanya respecte l'assignatura d'Educació per la Ciutadania?

Educació per a la ciutadania i els drets humans és una assignatura que s'imparteix a l'escola amb la finalitat de formar íntegrament tot l'alumnat vetllant pel seu desenvolupament social, cultural i personal. S'imparteix en un curs de primària, un o dos de l'ESO i coincideix amb la filosofia a Batxillerat des de les reformes curriculars de la LOE.

L'assignatura, que és d'una hora setmanal (excepte en el cas del batxillerat), es divideix en dos blocs temàtics: un dedicat a l'autoconeixement, l'autoestima, l'autoconcepte... El segon bloc es basa en els foments de la societat democràtica: des de l'educació en drets humans fins als serveis que ens ofereixen.

Actualment la Universitat de Barcelona imparteix un màster d'un any sobre "Educació per a la ciutadania i en valors".

No obstant, el ministre d'Educació, Juan Ignacio Wert, fa uns mesos va confirmar la seva intenció de suprimir l’assignatura "Educació per la ciutadania" per una de nova que ha titulat "Educació cívica i constitucional", que, segons va dir, impulsarà “el coneixement de la Constitució, dels seus valors i les regles de joc que estableix, de les institucions espanyoles i de les institucions de la Unió Europea”.

Wert subratllà que l’educació per la ciutadania instaurada per l’anterior govern del PSOE va néixer ja “amb molta polèmica perquè pretenia anar més enllà del que li pertoca” a l’escola i ha assegurat que la nova assignatura que la substituirà estarà “lliure de qüestions controvertides i susceptibles de caure en l’adoctrinament ideològic”.

Referència: http://mestres.ara.cat/blog/2012/01/31/adeu-a-educacio-per-la-ciutadania/  (Consultat el dia 2-3-13)

 

Què plantegen a la LOMCE (Ley Orgánica de Mejora de la Calidad Educativa)?

• Ensenyament més selectiu: s'introdueixen revàlides. Això limitarà l'autonomia dels docents, l'ensenyament quedarà condicionat a la superació de les proves i es prioritzarà un aspecte molt parcial de la formació de la persona. La selectivitat acadèmica, la selecció dels "millors" suposa l'abandonament de la compensació educativa, l'intentar recuperar a aquells alumnes que tenen més necessitats.   
• Ensenyament més segregador: es trenca el tronc comú de l'ensenyament i es podrà separar per gènere.
• Ensenyament al servei de l'empresa: introdueix als "agents privats" en la definició del sistema educatiu i assigna als empresaris un paper a la taula del diàleg. Ja no es treballarà l'educació en valors a l'ESO, sinó que es treballaran en totes les àrees "l'educació cívica i constitucional i l'emprenedoria". El currículum s'adapta a les necessitats de formació de mà d'obra i es prioritza les assignatures instrumentals i perden pes les humanitats i l'expressió artística.
• Ensenyament menys democràtic: el Consell Escolar perd atribucions, com la d'aprovar el Projecte Educatiu. La selecció del director/a correspondrà a l'administració ja que només es garantitza un 30% de representants del centre a la comissió de selecció.
• Ensenyament que devalúa el paper del docent:  pretén convertir als docents en preparadors d'examens. Les mesures aposten per la disminució de despeses per mitjà de la reducció de personal. I es permet que, per exemple, un especialista en geografia i història, imparteixi la classe de llengua.

Referència:http://aviles15m.wordpress.com/2012/11/27/implicaciones-de-la-lonce/ (Consultat el dia 2-3-13)
  

Considero que cal homogeneïtzar els diversos sistemes educatius d'Europa i crear una estructura curricular semblant per tal de generar una base estable d'educació, reduir costos, potenciar l'intercanvi d'alumnat, formar al professorat, adoptar les bones pràctiques dels països que vagin bé, etc.


+ Per saber-ne mes...

Per si es vol aprofundir més, deixo dos links referent a aquest tema:

http://www.escuela20.com/locme-ley-organica/articulos-y-actualidad/lomce-la-reforma-educativa-de-wert_2972_42_4465_0_1_in.html 

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/02/22/actualidad/1361565765_757731.html