Estructura del sistema educatiu

Abans de començar m'agradaria donar resposta a dues preguntes:

- Quines són les diferències fonamentals en l'educació obligatòria a Europa? 

Hi ha tres aspectes, concretats en tres etapes, que crec que són els punts claus diferenciadors de cada país Europeu. En primer lloc, quan s'inicia l'educació obligatòria (inici educació infantil), què passa durant l'educació (educació primària i secundària) i com desenvoca, és a dir, com acaba i a què dóna pas l'educació obligatòria (formació mitjana i superior o secundària vocacional). 

Per tenir una idea general, dir que els països Europeus es divideixen en:

• Branques diferenciades (ISCED 2): Alemanya, Àustria, Països Baixos i Lituània.
• Tronc comú del currículum (ISCED 2): Espanya, França, Regne Unit, Irlanda, Itàlia, Bèlgica, Bielorússia, Grècia, Xipre i Romania.
• Estructura única (ISCED 1+ ISCED 2): Islàndia, Noruega, Suècia, Finlàndia, Estònia, Letònia, Dinamarca, Bulgària, Turquia, Croàcia, Hongria, Eslovènia,  Eslovàquia i Txèquia.

Però més concretament, si analitzem cada sistema educatiu, podem agrupar aquells països que coincideixen en l'inici de l'educació obligatòria:

• Inici als 4 anys: Suïssa.
• Inici als 5 anys: Gran Bretanya (Anglaterra i Escòcia), Polònia, Holanda, Grècia.
• Inici als 6 anys: Dinamarca, Noruega, Croàcia, França, Alemanya, Portugal, Itàlia, Espanya.
• Inici als 7 anys: Finlàndia, Suècia.

*Turquia: 5'5 anys.

És curiós veure com, Finlàndia sent un dels països pioners en educació, és un dels que comença més tard l'edat d'educació obligatòria. Val a dir que s'allarga fins els 16, en comparació amb Espanya, al final, es fa només un anys menys d'escolaritat obligatòria. Per contra, a Finlàndia es treballa molt més l'educació amb els pares a la llar i s'estimula als infants des de ben petits.   

Pel que fa al contingut en etapes de l'educació obligatòria, les diferències estarien en les dues classificacions següents:

• Estructura única: l'educació no es divideix per etapes. Seria el cas de Finlàndia, Dinamarca, Suècia, Noruega i Croàcia.
• Educació primària i secundària: es divideix en dues etapes. El que diferencia als països és l'edat en que s'acaba una etapa i comença una altra. Un gran tema a discutir. Aquesta edat fluctua entre els 10 anys (Alemanya i Suïssa), 11 anys (Itàlia, Suïssa, França i Anglaterra), 12 anys (Espanya, Escòcia, Suïssa, Grècia, Portugal i Holanda) i els 13 anys (Polònia).

* Turquia: 9'5 anys.

Per concloure amb aquesta pregunta, crec que un aspecte diferenciador també és l'edat en que finalitza l'educació obligatòria i les opcions de seguir estudiant que proporcionen.

• Final als 14 anys: Croàcia.
• Final als 15 anys: Grècia, Suïssa.
• Final als 16 anys: Polònia, Portugal, Itàlia, Finlàndia, Dinamarca, Suècia, Noruega, Alemanya, Anglaterra, Escòcia, França i Espanya.
• Final als  17 anys: Alemanya (opcional).
• Final als 18 anys: Holanda, Alemanya (opcional).
• Final als 19 anys: Alemanya (opcional).

* Turquia: 17'5 anys.

Com es pot veure, la majoria de països marquen el final de l'escolaritat obligatòria als 16 anys, coincidint amb l'inici de la vida laboral i pràcticament el final de l'adolescència.

- Quines solucions presenten els països europeus a les etapes de formació bàsica (ISCED1) i (ISCED2)?

Cada país decideix en quina edat s'ha d'iniciar i finalitzar la formació bàsica, de la mateixa manera que és lliure de moure aquestes dues etapes en la franja d'edat proposada. Crec que aquesta és una possible solució al tipus de població de cada país. Un altre aspecte seria l'especialització dels estudis en els últims anys del ISCED 2, les diferents branques i sortides acadèmiques i el procés d'orientació.




+ Per saber-ne més...

 Per què Finlàndia té el millor sistema educatiu del món?
http://www.unitedexplanations.org/2012/11/26/por-que-finlandia-tiene-el-mejor-sistema-educativo-del-mundo/




1r LABORATORI

Quin és el nostre sistema educatiu ideal? Com l'estructuraríem? Quins aspectes consideraríem? Quines serien les etapes?,... A totes aquestes preguntes hem donat resposta avui i les adjunto en aquest bloc de forma reduïda!



Formació bàsica obligatòria: 4-16 anys.

• Educació preprimària (CINE0): 4-6 anys.
• Educació primària (CINE1): 6-14 anys. Proposem allargar l’edat de finalització perquè considerem que el contingut és un continu, i als 14 és quan l’alumnat ha d’escollir optatives i establir preferències de matèries de cara al futur.
• Educació secundària bàsica (CINE2): 14-16 anys. Com s’ha dit, en aquests dos anys s’escolliran optatives i proposem un procés d’orientació que continuarà per aquelles persones que decideixin fer batxillerat.

Estudis de règim especial: per aquells alumnes que realitzin estudis, de forma paral·lela,  de música i dansa, plàstica i disseny o ensenyaments esportius, s’aplicaran les convalidacions convenients per a cada ensenyament en el període d’educació obligatòria, és a dir, dels 4 als 16 anys. S’aplicaran durant el temps que l’alumne estigui cursant els dos ensenyaments.

Formació mitjana: pel que fa a l’educació secundària superior (CINE3), considerem que s’ha de mantenir igual, inici als 16 anys i finalització als 18 anys. Com ja s’ha comentat, durant aquests dos anys es durà a terme un procés d’orientació per escollir estudis específics i evitar així, dubtes i equivocacions d’elecció d’estudis. 

Secundària vocacional: pel que fa als CFGM i PQPI començarien als 16 anys, per tant, serien estudis post-obligatoris i es mantindrien com fins ara. La durada seria de 2 anys i es podria accedir amb el títol de l’educació secundària bàsica o prova d’accés en el cas dels CFGM, i en el cas dels PQPI es podrà entrar sense tenir el títol d’educació secundària bàsica.

Formació superior: pel que fa a l’educació universitària, mantenim el sistema actual. Grau de 4 anys però els dos últims anys es dedicaran a l’especialització, l’alumnat haurà d’escollir menció. Les pràctiques es realitzaran tant a 3r com a 4t i en dos centres diferents per tenir un ventall més ampli del camp professional, aquestes seran remunerades. Els màsters i els postgraus els mantenim en 1 o 2 anys. 


I així és com quedaria...