Comparem competències. On es situa Espanya?

Quan analitzem gràfiques hem de tenir en compte les variables analitzades, les puntuacions, els paràmetres establerts, el terme mig, la desviació típica (mesura de centralització o dispersió) i el coeficient gini, entre d'altres.

Avui introduïm un nou terme per analitzar dades: el Coeficient Gini. Aquest s'utilitza sobre tot per mesurar la desigualtat en els ingressos però també de riquesa, dins d'un país. És un nombre entre el 0 i el 1, on el 0 es correspon amb la perfecta igualtat (tots tenen els mateixos ingressos) i on el valor 1 es correspon amb la perfecta desigualtat (una persona té tots els ingressos i els demés cap).

Referent a la competència lectora, i segons el Coeficient Gini, els països més igualats (potser sense tantes diferències socials) tenen un barra més petita, és a dir, menys dispersió en els resultats de la competència lectora. La gràfica en general no segueix cap patró.

Altres dades ens indiquen que els països que tenen un % més elevat de nivell "notable" en competència lectora són: Finlàndia (14,5%) i Holanda (9,8%). En canvi, els països amb menys % són: Romania (0,7%) i Bulgària (2,8% ).

Espanya, de 16 països, està en la posició 12 amb un 3,4% en nivell notable.

Altres dades interessants respecte la competència lectora és la influència que té la connexió a Internet en ella.  Si ens centrem en Turquia i Noruega; el 45% de nens i nenes a Turquia no té internet, en canvi a Noruega només un 1%.

En les dades en les que ens hem de fixar són el nivell mitjà a PISA quan es té internet i quan no:

- Turquia no internet: 449; amb internet: 482

- Noruega no internet: 395; amb internet: 507

És a dir, els països que no tenen internet a casa tenen una puntuació inferior en competència lectora.

Cal destacar que Finlàndia està en la millor posició, tant amb internet com sense.

En general, en els valors mitjans en lectura, separats per sexes, els nois tenen pitjors puntuacions en tots els països i cal destacar la gran diferència entre els sexes. Per exemple, a Espanya, les noies tenen una puntuació de 498 aprox. i els nois de 469, una diferència prudent. Però si ens fixem en Bulgària veiem que les noies tenen una puntuació de 461 i els nois de 400.

En canvi, els valors mitjans en matemàtiques, separats per sexes, els nois tenen millor puntuacions i no hi ha tanta diferència entre els sexes.

En el cas de les ciències no es segueix cap patró, en alguns països els nois són millors i en altres ho són les noies.

Durant tota l'estona he estat parlant de PISA...però que és exactament?

PISA és una prova que coordina l'OCDE i és finançada per cada país participant. El Consorci Coordinador per a cada estudi (organismes d'avaluació) organitzen una reunió d'experts per definir l'àmbit d'estudi. Defineixen trets  claus i elaboren els test. Després s'adminstra la prova a alumnes de 15 anys; aquests són escollits entre una població variada de centres públics i privats, dos sexes, diferents territoris, etc. Aquesta prova es passa cada 4 anys i en la llengua curricular del territori. I és útil per argumentar les reformes legislatives.

L'últim pas és elaborar el producte: bases de dades i informes monogràfics. 

Com a curiositat dir que, participar en aquesta prova és tan car que Andorra no pot formar part ja que no la pot pagar. 

En un primer estudi que va realitzar l'IEA (International Association for the Evaluation of Educational Achievement) a 1962, es van obtenir els següents resultats:

• Les noies treuen més bons resultats en tot, menys a ciències.
• La dispersió és més gran en els nois, és a dir, hi ha més varietat de puntuacions i no es centralitzen en la mitjana.
• El nivell de formació dels pares és decisiu en el resultat.
• El tipus d'ocupació dels pares influeix de manera directa en el resultat.
• Hi ha diferències segons l'ocupació acadèmica (general/vocacional).

Quan parlem d'estudis internacionals, cal deixar clars els diferents nivells que podem trobar:

• Informatiu: recull de dades primàries (enquestes, test,...). És el cas d'Eurydice o l'IEA.
• Descriptiu: elaborar informes a partir de les dades anteriors.
• Valoratiu: comparar països, analitzar prospectives,...
• Discursiu: creació del discurs pedagògic.

+ Per saber-ne més...

¿Evalúa PISA la competencia lectora?
http://ineebloglaeducaciondehoy.blogspot.com.es/2013/01/evalua-pisa-la-competencia-lectora_25.html

PISA. Midiendo el éxito escolar en el mundo
http://ineebloglaeducaciondehoy.blogspot.com.es/2013/01/pisa-midiendo-el-exito-escolar-en-el_14.html



2n TALLER

En la segona part del taller, concretem aspectes de la nostra proposta de recerca.

Tema: atenció individualitzada

Nom del projecte: atenció individualitzada

Problema: la manca d’atenció individualitzada a les escoles d’Espanya.

Preguntes:

• Què entenem per atenció individualitzada?
• Quin és el nombre ideal d’alumnes per classe? I quins criteris es segueixen?
• Quins professionals haurien de tenir cabuda en l’educació?
• Quants professionals podria haver dins l’aula i a fora?
• La formació que reben els mestres és suficient?
• Què entenem per atenció individualitzada?
• Què fan els altres països en quan a l’atenció individualitzada?

Justificació: volem aprofundir en el tema de l’atenció individualitzada per saber si aquesta incideix en l’índex de fracàs i perque una de les demandes del professorat de primària és que no poden atendre la gran diversitat d’alumnat existent a l’actualitat. Considerem que si ara està prou infravalorat aquest tema, amb la futura aplicació de la LOMCE, s’agreujaran els problemes existents per l’augment de les ratios, la disminució de recursos econòmics i l’increment d’hores de docència.