Article de "La Vanguardia" 10-5-13

Inversió pública en educació i organització

Si observem aquesta gràfica, podem veure quin és el % que inverteix cada país en cada etapa educativa. En termes generals, s'inverteix molt més en l'educació secundària i superior que en l'educació preprimària i primària. Aquest seria el cas de Finlàndia, però també podem observar el cas contrari, el de Croàcia. Espanya s'assemblaria al cas de Finlàndia, donat que inverteix un 3% en educació secundària i superior i un 3% en educació preprimària i primària.

 

 

Molts cops ens queeixem de l'alt cost de les matrícules. Però, realment, quan costa cada estudiant? La gràfica següent ens ho desvetlla:

 

 

En els punts extrems trobem, a Noruega com a major inversor amb 34.000€ i a Romania com a menor inversor 7.000€. Aquesta dada no vol dir que estigui relacionada amb el bon rendiment. 

Espanya, Alemanya i França es trobarien en un punt intermig. La diferència entre aquests és l'inversió en cada etapa educativa i el PIB. Com es pot observar, Luxemburg no dóna dades de l'inversó en educació superior.

 

En el cas de Catalunya, un alumne de pedagogia paga uns 1800€ per matrícula quan en realitat a la Generalitat li està costant uns 5000€. Com pot ser rentable?

 

A aquesta inversió se li ha d'afegir el cost per cada punt de lectura en la prova PISA (2009). Segons les últimes dades, Luxemburg paga uns 52€ (obtenint resultats mitjans), Finlàndia uns 15€ (obtenint grans resultats) i Espanya uns 20€ (no invertim massa, invertim malament). Però la pregunta és:

"Si invertissim més diners, augmentaria el rendiment en PISA?. La resposta és: no ho podem saber."
 

I per acabar, si parlem de la distribució de competències, si a Espanya el gran poder el tenen les autonomies (60%), després l'estat (20%) i per últim les escoles (20%); per què Catalunya, on el poder el té la Generalitat, té por de la Llei Wert?

La història de Gorai Ramjee

En Gorai és una noia que va acabar fa 2 anys la carrera de Pedagogia i va decidir conèixer món. Amb l'erasmus que va fe i moltes aventures més, ens emportem molta informació sobre què podem fer després de la carrera:

Programes de Voluntariat a l'ONU
http://www.unv.org/es.html

Beques de mobilitat internacional
http://www.ub.edu/web/ub/es/estudis/suport_estudi/mobilitat/Mobilitat.html

Beca Menéndez Pelayo
http://www.uimp.es/estudiantes/becas-santander.html


Dades interessants: Espanya es situa en la posició 12, de 46, com a país d'origen d'erasmus i en la posició 10 com a país de destí.


Rànquings universitaris

En  tots  els  rànquings,  40  de  les  50 primeres  solen  ser  dels  EUA,  algunes britàniques  i  alguna
asiàtica.  De  les  17.000  universitats  que  hi  ha  al món,  els  rànquings  cataloguen  entre 500  i
1000. Hi  ha  molt  de  pes  de  la  recerca “publicada”  (revistes  d’impacte),  i  poc pes  de  la docència  (com  es  pot  mesurar la  qualitat  de  la  docència?). 

+ Per saber-ne més...
http://www.timeshighereducation.co.uk/world-university-rankings/2012-13/world-ranking
http://www.topuniversities.com/
http://www.arwu.org/
http://www.webometrics.info/

Pecha kucha del TALLER DE RECERCA

Som masses!

 

El tema de la recerca és l’atenció individualitzada a les escoles de Catalunya i la relació que manté a les ratios actuals, la presència de pocs especialistes a les aules i la manca de formació específica del professorat per atendre a la diversitat.

El vam triar perque considerem que un dels motius (no l’únic), de l’alt índex d’abandonament prematur dels estudis per part dels joves espanyols és el poc suport personalitzat que reben, tant a primària com a secundària. Sovint llegim als mitjans de comunicació que una de les demandes del professorat és que no poden atendre la gran diversitat d’alumnat existent a l’actualitat. Considerem que si ara està prou infravalorat aquest tema, amb la futura aplicació de la LOMCE, s’agreujaran els problemes existents per l’augment de les ratios, la disminució de recursos econòmics i l’increment d’hores de docència. Aquest augment en el nombre d’alumnes empitjorarà les coses, però creiem que una disminució del nombre d’alumnes per classe, per si sola, no solucionarà el problema. Aquesta mesura necessària, hauria d’anar acompanyada d’altres factors com ara la formació específica pel professorat, per tal que puguin detectar, el més prematurament possible, qualsevol problema que afecti a l’alumne i derivar-lo als serveis i/o professionals adients.

La formació que reben actualment els professors en atenció a la diversitat és insuficient. Els alumnes que conformen una aula són molt heterogenis i cada cop aquesta situació va en augment. No trobem a l’actualitat l’homogeneïtat que trobàvem anys enrere. Els docents han d’estar preparats per donar diferents respostes a nens diferents. Han de saber per exemple, què fer amb un nen que avança més ràpidament que els seus companys, o un alumne que li costa més seguir. Cal que aquests professionals ofereixin a aquests alumnes alternatives adients.

Han de saber a més, com actuar davant alumnes amb diferents trastorns del desenvolupament, d’aprenentatge, del comportament... i haurien de conèixer els trets bàsics de les diferents cultures d’origen dels seus alumnes. Aquesta formació disminuiria la inseguretat dels mestres.

L’aplicació d’una sèrie de mesures en aquesta línia (disminució del nombre d’alumnes i formació del professorat), aplicades des de l’inici de l’escolarització, evitarien molts dels problemes que pateix actualment l’educació al nostre país: frustració dels pares, mestres i alumnes, fracàs escolar o  estrès del professorat.

 

Formació de persones adultes

Qui és una persona adulta? La resposta depèn del context, però formalment, es considera una persona adulta a partir dels 25 anys, edat en que es finalitza l'ISCED 5.
L'adultesa la podem dividir en: adultesa primera (<40), adultesa intermitja (40-60) i adultesa avançada (>60).

Hi ha una gran necessitat d'intervenir en la formació de les persones adultes (majors de 18 anys), ja sigui en l'àmbit formal (recuperar-los per l'educació formal) com en l'àmbit no formal i informal (formació professional/vocació cultural,...).

L'informe Eurydice del 2011 tracta el tema, més concretament es marca com objectiu d'estudi l'accés de les persones adultes a l'educació formal (ISCED 3 i 5).

Les estadístiques ens diuen que hi ha 23 milions d'Europeus adults que no han acabat l'ISCED 2, entre alguns estan els immigrants.
El nivell ISCED 2 no permet accedir directament al món laboral, permet accedir al nivell 3. En canvi, l'ISCED 3 permet accedir al món laboral en tasques de certa consistència i durada.

Cal dir que no totes les administracions estan obligades a oferir l'ISCED 3 per a adults, però en el cas d'Àustria, oferta programes a temps parcial i de règim nocturn per a majors de 17 anys.

+ Per saber-ne més,...

Conselleria d'Educació de València:
http://www.cece.gva.es/ocd/areaord/es/ordenacion_adultos.htm


V TALLER DE RECERCA

En aquesta sessió de taller, hem pogut posar en comú totes les aportacions que ens van fer els grups respecta la nostra recerca.
Algunes aportacions han estat:
- Concretar on es donaria la formació especialitzada dels mestres.
- En quins països ens centrem per comparem.
- De què es tracta: una investigació, un anàlisis,...?
- Si tenim dades d'altres estudis que confirmin la nostra hipòtesis.

2n SEMINARI DE TEXTOS: el fracàs escolar

El fracaso escolar en la Europa Mediterránea a través de PISA-2009: radiografía de una realidad latente (Jorge Calero, Josep-Oriol Escardíbul i Álvaro Choi)

 1. ¿Cómo se entiende el fracaso escolar?

Riesgo de fracaso escolar:

• Fracaso PISA: los que no alcanzan el nivel 2 carecen de las competencias suficientes para participar activamente en situaciones de la vida cotidiana o laboral. (Se adapta a la diversidad de realidades educativas y laborales de los países de la OCDE?) Finlandia: 8,1% (mínimo), Bulgaria: 41% (máximo).
• Fracaso acreditación: falta obtención de la titulación correspondiente a la ESO  scuola secondaria di primo grado en Italia. En España es debido al nivel de exigencia de los profesores y centros que no se corresponden con los aplicados en toros países.
• Abandono escolar prematuro. En España se dobla el valor correspondiente a la media europea.

2. ¿En qué marco de la educación secundaria se ubica?

Al ser un estudio de PISA, se centra en los alumnos de 15 años, es decir de 3o de la ESO.

3. Ideas relevantes
Variables de ámbito personal:

• La edad no resulta significativa.
• Género sí resulta significativo: las chicas tienen menor probabilidad de situarse en los niveles más bajos de competencias, 36% Italia y 26% España.
• La repetición de curso no parece ser solución.
• No haber asistido a educación infantil, o haber asistido menos de un año, perjudica la adquisición de competencias.
• Que los estudiantes tengan un mal concepto del profesor perjudica la adquisición de competencias.

Variables de ámbito familiar:

• El modelo de familia apenas incide.
• Ser inmigrantes sí incide.
• La situación laboral de la madre no afecta pero sí la categoría socioprofesional de los padres. La educación de los padres reduce probabilidad de que los alumnos italianos tengan un nivel muy bajo de calificaciones.  En España no.

 Variables del ámbito escolar:

• Variables relacionadas con características de los centros apenas relevantes (público/privado, localización, religión).
• Italia: influye el tipo de formación. Estudios profesionales, niveles de calificaciones inferiores a 2.
• Influye nivel socioeconómico del centro. No significativa la  escolarización padres.
• Italia: agrupación de alumnos entre clases aumenta la probabilidad de que los alumnos obtengan las peores puntuaciones.
• Efecto favorable: dedicación de más tiempo a la lectura.

España:

·    Distribución más concentrada en los niveles 2 y 3. Proporción del 18,6% de puntuación inferior al nivel 2.

·    Puntuaciones inferiores de fracaso en los centros privados (7,8%) que en los públicos (23,75%).

·    Repetición de curso: secundaria (18), primaria (4,74).

Italia:

·    21% puntuaciones inferiores al nivel 2.

·    Puntuaciones inferiores de fracaso en los centros públicos (17,99%) que  en los privados (19,7%)

·     Repetición de curso: secundaria (16,03), primaria (0,61)

  
IV TALLER DE RECERCA  
  

Aquest taller m'ha permès veure diferents punts de vista del problema plantejat, punts febles, aspectes a concretar i nous camins per investigar.  Com per exemple:

- Mirar ratios i estudis de la UNESCO.

- Detallar on centraríem la formació específica del professorat.

- Especificar si és una proposta de millora, un anàlisis,  una comparativa,...

- Pensar amb quins països podríem comparar la situació d' Espanya.

- Mirar la web: http://cedoc.infd.edu.ar/upload/Diversidad_coleccion_innovemos.pdf

També m'ha permès agafar idees de les demés propostes de recerca, donar idees i intercanviar suggeriments i fonts d'informació.

Fracàs escolar o educatiu?

La secundària és una etapa de difícil edat evolutiva i que comporta importants decisions per part de la família. Podriem dir que és l'etapa més complexa.
Té 3 objectius:

• Terminal: etapa final on es pot rebre un títol.
• Preparatòria: prepara per una nova etapa educativa.
• Sentit vocacional: és professionalizador, prepara per un ofici.

També podem parlar de dos objectius més, però aquest cop, objectius polítics:

• Eficiència: incentivar rendiment (Llei Wert)
• Equitat: augmentar el nombre de titulats (LOGSE)

L'objectiu general de tota reforma educativa i sistema educatiu és aconseguir, per igual, eficiència i equietat. Aquesta és una proposta per aconseguir-ho:

• Pla Bolònia
• Evitar tracking, separació.
• Reduir repetició de curs (no es soluciona res i té un alt cost econòmic)
• Dissenyar itineraris equivalents durant ISCED 3 (Permeabilitat, reconeixement, flexibilitat,...)

Parlem de secundària bàsica o nivell 2 perque és l'etapa on apareix de forma rellevant el fracàs escolar. A nivell Europeu hi ha tres models d'estructuració del nivell 2. I si hi ha tres models...és perque encara no es sap quin és el millor? I per tant, no es sap com solucionar el fracàs escolar? 

1. Estructura integrada (Finlàndia, Dinamarca, Suècia, Noruega, Croàcia): no hi ha separacions.
2. Estructura segregada (Espanya, GB-ANG, França, Polònia): primària i secundària separat.
3. Estructura selectiva o diversificada (Alemanya i Holanda)

Ja sabem que l'estructura integrada comporta grans resultats, per això comentaré el cas de França, de l'estructura segregada, la qual obté pitjors resultats. I és per aquest motiu que el gover francès ha donat una proposta de millora que consisteix en:

• Collège: una etapa que integri l'últim curs de primària i el primer de secundària bàsica, per tal d'evitar el canvi tant brusc. Cambiar horari escolar, currículum i formació del professorat.
• Escoles Superiors de Mestres i Professorat: formació per igual a professors de primària,secundària i universitats.
• Enderrerir la separació al nivell del nostres 4t d'ESO.

 
Per acabar m'agradaria compartir aquesta taula que reflexe l'evolució de l'abandonament escolar a Espanya en tres moments puntuals en un període de 10 anys. Excepte Aragó, Astúries i Cantabria, les demés autonomies han anat disminuit el nº d'alumnes que abandonen el procés educatiu.




































+ Per saber-ne més...

La revista Ser Padres ens explica com prevenir el fracàs escolar.
http://www.serpadres.es/familia/vida-en-familia/evitar-fracaso-escolar-estudiar.html 

El País: El fracàs escolar surt car: "Reduir a la meitat l'abandonament ajudaria a ingresar 215 milions anuals".
 http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/01/29/catalunya/1359484305_215082.html