Som masses!
El tema de la recerca és l’atenció
individualitzada a les escoles de Catalunya i la relació que manté a les ratios
actuals, la presència de pocs especialistes a les aules i la manca de formació
específica del professorat per atendre a la diversitat.
El vam triar perque considerem
que un dels motius (no l’únic), de l’alt índex d’abandonament prematur dels
estudis per part dels joves espanyols és el poc suport personalitzat que reben,
tant a primària com a secundària. Sovint llegim als mitjans de comunicació que
una de les demandes del professorat és que no poden atendre la gran diversitat
d’alumnat existent a l’actualitat. Considerem que si ara està prou infravalorat
aquest tema, amb la futura aplicació de la LOMCE, s’agreujaran els problemes
existents per l’augment de les ratios, la disminució de recursos econòmics i
l’increment d’hores de docència. Aquest augment en el nombre d’alumnes
empitjorarà les coses, però creiem que una disminució del nombre d’alumnes per
classe, per si sola, no solucionarà el problema. Aquesta mesura necessària,
hauria d’anar acompanyada d’altres factors com ara la formació específica pel
professorat, per tal que puguin detectar, el més prematurament possible,
qualsevol problema que afecti a l’alumne i derivar-lo als serveis i/o
professionals adients.
La formació que reben
actualment els professors en atenció a la diversitat és insuficient. Els
alumnes que conformen una aula són molt heterogenis i cada cop aquesta situació
va en augment. No trobem a l’actualitat l’homogeneïtat que trobàvem anys
enrere. Els docents han d’estar preparats per donar diferents respostes a nens
diferents. Han de saber per exemple, què fer amb un nen que avança més
ràpidament que els seus companys, o un alumne que li costa més seguir. Cal que
aquests professionals ofereixin a aquests alumnes alternatives adients.
Han de saber a més, com actuar
davant alumnes amb diferents trastorns del desenvolupament, d’aprenentatge, del
comportament... i haurien de conèixer els trets bàsics de les diferents
cultures d’origen dels seus alumnes. Aquesta formació disminuiria la
inseguretat dels mestres.
L’aplicació d’una sèrie de
mesures en aquesta línia (disminució del nombre d’alumnes i formació del
professorat), aplicades des de l’inici de l’escolarització, evitarien molts
dels problemes que pateix actualment l’educació al nostre país: frustració dels
pares, mestres i alumnes, fracàs escolar o estrès del professorat.
