miércoles, 24 de abril de 2013

Pecha kucha del TALLER DE RECERCA

Som masses!

 
El tema de la recerca és l’atenció individualitzada a les escoles de Catalunya i la relació que manté a les ratios actuals, la presència de pocs especialistes a les aules i la manca de formació específica del professorat per atendre a la diversitat.

El vam triar perque considerem que un dels motius (no l’únic), de l’alt índex d’abandonament prematur dels estudis per part dels joves espanyols és el poc suport personalitzat que reben, tant a primària com a secundària. Sovint llegim als mitjans de comunicació que una de les demandes del professorat és que no poden atendre la gran diversitat d’alumnat existent a l’actualitat. Considerem que si ara està prou infravalorat aquest tema, amb la futura aplicació de la LOMCE, s’agreujaran els problemes existents per l’augment de les ratios, la disminució de recursos econòmics i l’increment d’hores de docència. Aquest augment en el nombre d’alumnes empitjorarà les coses, però creiem que una disminució del nombre d’alumnes per classe, per si sola, no solucionarà el problema. Aquesta mesura necessària, hauria d’anar acompanyada d’altres factors com ara la formació específica pel professorat, per tal que puguin detectar, el més prematurament possible, qualsevol problema que afecti a l’alumne i derivar-lo als serveis i/o professionals adients.

La formació que reben actualment els professors en atenció a la diversitat és insuficient. Els alumnes que conformen una aula són molt heterogenis i cada cop aquesta situació va en augment. No trobem a l’actualitat l’homogeneïtat que trobàvem anys enrere. Els docents han d’estar preparats per donar diferents respostes a nens diferents. Han de saber per exemple, què fer amb un nen que avança més ràpidament que els seus companys, o un alumne que li costa més seguir. Cal que aquests professionals ofereixin a aquests alumnes alternatives adients.

Han de saber a més, com actuar davant alumnes amb diferents trastorns del desenvolupament, d’aprenentatge, del comportament... i haurien de conèixer els trets bàsics de les diferents cultures d’origen dels seus alumnes. Aquesta formació disminuiria la inseguretat dels mestres.

L’aplicació d’una sèrie de mesures en aquesta línia (disminució del nombre d’alumnes i formació del professorat), aplicades des de l’inici de l’escolarització, evitarien molts dels problemes que pateix actualment l’educació al nostre país: frustració dels pares, mestres i alumnes, fracàs escolar o  estrès del professorat.

 

viernes, 19 de abril de 2013

Formació de persones adultes

Qui és una persona adulta? La resposta depèn del context, però formalment, es considera una persona adulta a partir dels 25 anys, edat en que es finalitza l'ISCED 5.
L'adultesa la podem dividir en: adultesa primera (<40), adultesa intermitja (40-60) i adultesa avançada (>60).

Hi ha una gran necessitat d'intervenir en la formació de les persones adultes (majors de 18 anys), ja sigui en l'àmbit formal (recuperar-los per l'educació formal) com en l'àmbit no formal i informal (formació professional/vocació cultural,...).

L'informe Eurydice del 2011 tracta el tema, més concretament es marca com objectiu d'estudi l'accés de les persones adultes a l'educació formal (ISCED 3 i 5).

Les estadístiques ens diuen que hi ha 23 milions d'Europeus adults que no han acabat l'ISCED 2, entre alguns estan els immigrants.
El nivell ISCED 2 no permet accedir directament al món laboral, permet accedir al nivell 3. En canvi, l'ISCED 3 permet accedir al món laboral en tasques de certa consistència i durada.

Cal dir que no totes les administracions estan obligades a oferir l'ISCED 3 per a adults, però en el cas d'Àustria, oferta programes a temps parcial i de règim nocturn per a majors de 17 anys.

+ Per saber-ne més,...

Conselleria d'Educació de València:
http://www.cece.gva.es/ocd/areaord/es/ordenacion_adultos.htm


V TALLER DE RECERCA

En aquesta sessió de taller, hem pogut posar en comú totes les aportacions que ens van fer els grups respecta la nostra recerca.
Algunes aportacions han estat:
- Concretar on es donaria la formació especialitzada dels mestres.
- En quins països ens centrem per comparem.
- De què es tracta: una investigació, un anàlisis,...?
- Si tenim dades d'altres estudis que confirmin la nostra hipòtesis.

lunes, 8 de abril de 2013

2n SEMINARI DE TEXTOS: el fracàs escolar

El fracaso escolar en la Europa Mediterránea a través de PISA-2009: radiografía de una realidad latente (Jorge Calero, Josep-Oriol Escardíbul i Álvaro Choi)

 1. ¿Cómo se entiende el fracaso escolar?
Riesgo de fracaso escolar:
  • Fracaso PISA: los que no alcanzan el nivel 2 carecen de las competencias suficientes para participar activamente en situaciones de la vida cotidiana o laboral. (Se adapta a la diversidad de realidades educativas y laborales de los países de la OCDE?) Finlandia: 8,1% (mínimo), Bulgaria: 41% (máximo).
  • Fracaso acreditación: falta obtención de la titulación correspondiente a la ESO  scuola secondaria di primo grado en Italia. En España es debido al nivel de exigencia de los profesores y centros que no se corresponden con los aplicados en toros países.
  • Abandono escolar prematuro. En España se dobla el valor correspondiente a la media europea.
2. ¿En qué marco de la educación secundaria se ubica?
Al ser un estudio de PISA, se centra en los alumnos de 15 años, es decir de 3o de la ESO.

3. Ideas relevantes
Variables de ámbito personal:

  • La edad no resulta significativa.
  • Género sí resulta significativo: las chicas tienen menor probabilidad de situarse en los niveles más bajos de competencias, 36% Italia y 26% España.
  • La repetición de curso no parece ser solución.
  • No haber asistido a educación infantil, o haber asistido menos de un año, perjudica la adquisición de competencias.
  • Que los estudiantes tengan un mal concepto del profesor perjudica la adquisición de competencias.

Variables de ámbito familiar:

  • El modelo de familia apenas incide.
  • Ser inmigrantes sí incide.
  • La situación laboral de la madre no afecta pero sí la categoría socioprofesional de los padres. La educación de los padres reduce probabilidad de que los alumnos italianos tengan un nivel muy bajo de calificaciones.  En España no.
 Variables del ámbito escolar:
  • Variables relacionadas con características de los centros apenas relevantes (público/privado, localización, religión).
  • Italia: influye el tipo de formación. Estudios profesionales, niveles de calificaciones inferiores a 2.
  • Influye nivel socioeconómico del centro. No significativa la  escolarización padres.
  • Italia: agrupación de alumnos entre clases aumenta la probabilidad de que los alumnos obtengan las peores puntuaciones.
  • Efecto favorable: dedicación de más tiempo a la lectura.
España:
·    Distribución más concentrada en los niveles 2 y 3. Proporción del 18,6% de puntuación inferior al nivel 2.
·    Puntuaciones inferiores de fracaso en los centros privados (7,8%) que en los públicos (23,75%).
·    Repetición de curso: secundaria (18), primaria (4,74).
Italia:
·    21% puntuaciones inferiores al nivel 2.
·    Puntuaciones inferiores de fracaso en los centros públicos (17,99%) que  en los privados (19,7%)
·     Repetición de curso: secundaria (16,03), primaria (0,61)

  
IV TALLER DE RECERCA  
  
Aquest taller m'ha permès veure diferents punts de vista del problema plantejat, punts febles, aspectes a concretar i nous camins per investigar.  Com per exemple:
- Mirar ratios i estudis de la UNESCO.
- Detallar on centraríem la formació específica del professorat.
- Especificar si és una proposta de millora, un anàlisis,  una comparativa,...
- Pensar amb quins països podríem comparar la situació d' Espanya.

També m'ha permès agafar idees de les demés propostes de recerca, donar idees i intercanviar suggeriments i fonts d'informació.

jueves, 4 de abril de 2013

Fracàs escolar o educatiu?

La secundària és una etapa de difícil edat evolutiva i que comporta importants decisions per part de la família. Podriem dir que és l'etapa més complexa.
Té 3 objectius:
  • Terminal: etapa final on es pot rebre un títol.
  • Preparatòria: prepara per una nova etapa educativa.
  • Sentit vocacional: és professionalizador, prepara per un ofici.
També podem parlar de dos objectius més, però aquest cop, objectius polítics:
  • Eficiència: incentivar rendiment (Llei Wert)
  • Equitat: augmentar el nombre de titulats (LOGSE)
L'objectiu general de tota reforma educativa i sistema educatiu és aconseguir, per igual, eficiència i equietat. Aquesta és una proposta per aconseguir-ho:
  • Pla Bolònia
  • Evitar tracking, separació.
  • Reduir repetició de curs (no es soluciona res i té un alt cost econòmic)
  • Dissenyar itineraris equivalents durant ISCED 3 (Permeabilitat, reconeixement, flexibilitat,...)

Parlem de secundària bàsica o nivell 2 perque és l'etapa on apareix de forma rellevant el fracàs escolar. A nivell Europeu hi ha tres models d'estructuració del nivell 2. I si hi ha tres models...és perque encara no es sap quin és el millor? I per tant, no es sap com solucionar el fracàs escolar? 
  1. Estructura integrada (Finlàndia, Dinamarca, Suècia, Noruega, Croàcia): no hi ha separacions.
  2. Estructura segregada (Espanya, GB-ANG, França, Polònia): primària i secundària separat.
  3. Estructura selectiva o diversificada (Alemanya i Holanda)
Ja sabem que l'estructura integrada comporta grans resultats, per això comentaré el cas de França, de l'estructura segregada, la qual obté pitjors resultats. I és per aquest motiu que el gover francès ha donat una proposta de millora que consisteix en:
  • Collège: una etapa que integri l'últim curs de primària i el primer de secundària bàsica, per tal d'evitar el canvi tant brusc. Cambiar horari escolar, currículum i formació del professorat.
  • Escoles Superiors de Mestres i Professorat: formació per igual a professors de primària,secundària i universitats.
  • Enderrerir la separació al nivell del nostres 4t d'ESO.
 
Per acabar m'agradaria compartir aquesta taula que reflexe l'evolució de l'abandonament escolar a Espanya en tres moments puntuals en un període de 10 anys. Excepte Aragó, Astúries i Cantabria, les demés autonomies han anat disminuit el nº d'alumnes que abandonen el procés educatiu.




































+ Per saber-ne més...

La revista Ser Padres ens explica com prevenir el fracàs escolar.
http://www.serpadres.es/familia/vida-en-familia/evitar-fracaso-escolar-estudiar.html 

El País: El fracàs escolar surt car: "Reduir a la meitat l'abandonament ajudaria a ingresar 215 milions anuals".
 http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/01/29/catalunya/1359484305_215082.html

miércoles, 20 de marzo de 2013

Reformes educatives i 3r taller (conèixer idees)





Objectius educatius. Europa 2020

1. Fer realitat l’aprenentatge al llarg de la vida i la mobilitat
2. Millorar la qualitat i l’eficàcia dels sistemes educatius
3. Promoure l’equitat, la cohesió social i la ciutadania activa
4. Reforçar la creativitat i la innovació (emprenedoria)

Gustavo de Armas

Conferència del Sr.Gustavo De Armas, especialista en política social a l'oficina d'UNICEF  a Uruguai. A continuació exposo un resum sobre el més interessant de la conferència:

Análisis de la situación de la educación en la región: acceso, trayectoria y resultado.

Resultados PISA 2009: algunos países de América Latina (Brasil, Argentina, Panamá, Perú,…), de los 65 países, se encuentra en el quintín 5 (peor puntuación). Chile, Méjico y Uruguay se encuentran en el quintín 4. Hay un total de 5 quintines, el número 1 es la mejor puntuación. 
Otro indicador de los resultados educativos: mecanismo de la repetición/retención de grado. Qué utilidad tiene la repetición de curso?  En América Latina el 4,2% de los niños de primaria repite curso. En América del Norte es del 0,6%. En muchos países Europeos no se plantea o lo consideran el último recurso el repetir curso, por eso el % es más bajo. 
 El grupo de países de la OBDE (ingresos altos) el promedio es de 84% jóvenes menores de 24 años, que completaron la educación media superior. Alemania encabeza la lista con un 87% y Portugal con 62%. Así que podemos decir que es una distribución desigual. En América Latina un 70% inician los estudios pero sólo el 49% llegan a acabarlos. Factores culturales, étnicos,…influyen en el abandono de la educación.
En América Latina se busca: expansión muy fuerte de la educación pre-primaria, la universalización de la educación primaria y por último, el gran desafío está colocado en la educación media-superior (49% sólo logran terminarla). Evitar el abandono y promover las trayectorias exitosas.
La reducción de las disparidades (equidad) y la promoción de la inclusión: retos compartidos.
Chile tiene uno de los coeficientes de Gini más altos del mundo. Venezuela y Uruguay tienen el más bajo. El país menos desigual de América Latina no llegaría ni ha estar en la cola de la Unión Europea.
Cuando hablamos de América Latina hablamos de la peor puntación del mundo.
Países con menor cobertura en educación primaria como Guatemala y el Salvador tienen un 20% y un 15%, respectivamente, de los niños no escolarizados. En regiones rurales sólo el 50% de los alumnos finalizan la escolarización.
Referente a la Educación Secundaria, la tasa neta de escolarización en Brasil, ronda el 60%. Mientras que en el quintil más pobre no se supera el 20%.

miércoles, 13 de marzo de 2013

Calendari escolar...masses vacances?

Calendari escolar

Tot i que no es veu gaire bé, a continuació presento una gràfica exposada a classe. En verd podem veure la diferenciació que fan segons zones geogràfiques (cultures diferents, clima,...), en vermell els dos blocs de vacances que en general tenen tots els països, aquests són Nadal i Setmana Santa. Podem veure alguna excepció, com Turquia, segons patrons culturals i religiosos diferents a la resta. En color taronja veiem Espanya, i en color blau una gran diferència en les vacances d'estiu a dos estats d'Alemanya. Un d'ells acaba  (ALE 1) al juny i comença a principis d'agost i l'altre (ALE 2) acaba a l'agost i comença al setembre.
Una altra curiositat és que els països on fa més fred acaben el període escolar abans per aprofitar (deducció pròpia) el bon temps de l'estiu.



















D'aquesta gràfica podem deduir que hi ha països que tenen més setmanes no lectives durant el curs que durant l'estiu o al revés. Per exemple, Txèquia d'onze setmanes totals 2 són durant el curs i 9 durant l'estiu; Turquia en té 3 durant el curs i 14 durant l'estiu. Hi ha una descompensació, en canvi, França té 7 setmanes durant el curs i 9 durant l'estiu, hi ha un equilibri. Personalment, i des d'una valoració pedagògica, crec que és millor que la majoria de setmanes no lectives es concentrin en el curs i no tant durant l'estiu. Ja que sinó és massa temps sense anar a l'escola i els nens/es poden perdre pautes i hàbits d'estudi, constància i concentració. Si les vacances són durant el curs els alumnes estan més motivats, no van tant cansats, tenen més temps per avançar feina i poden fer activitats amb les famílies.


Jornada escolar

En algunes comunitats d'Espanya ja s'està aplicant la jornada intensiva, però qué és el millor pedagògicament? Si pensem en la corba de cansament, les primeres hores del dia són les més productives ja que els nens/es estan més desperts i atents. Però crec que el que importa no és la quantitat d'hores, sinó la metodologia emprada. És a dir, si es deixen 5 minuts de descans entre classes, es combinen classes teòriques amb classes pràctiques, no es fan classes de més de 45 minuts ja que es perd l'atenció, etc.  L'ideal seria fer un anàlisi de necessitats per saber com és el grup classe per exprimir-lo i treure el millor d'ell en el menor temps possible. 
El que dic es podria justificar amb unes dades que diuen que Finlàndia necessita 300 hores menys que Espanya per treure millors puntuacions en comprensió lectora en PISA. Així que podem arribar a la conclusió de que, el que importa és la qualitat i no tant la quantitat. De la mateixa manera, augmentar el nombre d'hores no implicarà uns millors resultats.

A continuació ajunto el tipus de jornada en alguns països europeus.




















+ Per saber-ne més...

La Fundació Bofill critica la jornada intensiva escolar
http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/fundacio-bofill-critica-jornada-intensiva-escolar-2245852

Cambio de horario en el instituto
http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/cambio-horario-instituto-2204001


2n LABORATORI