Reformes educatives i 3r taller (conèixer idees)

Objectius educatius. Europa 2020

1. Fer realitat l’aprenentatge al llarg de la vida i la mobilitat

2. Millorar la qualitat i l’eficàcia dels sistemes educatius

3. Promoure l’equitat, la cohesió social i la ciutadania activa
4. Reforçar la creativitat i la innovació (emprenedoria)

 

Gustavo de Armas

Conferència del Sr.Gustavo De Armas, especialista en política social a l'oficina d'UNICEF  a Uruguai. A continuació exposo un resum sobre el més interessant de la conferència:

Análisis de la situación de la educación en la región: acceso, trayectoria y resultado.

Resultados PISA 2009: algunos países de América Latina (Brasil, Argentina, Panamá, Perú,…), de los 65 países, se encuentra en el quintín 5 (peor puntuación). Chile, Méjico y Uruguay se encuentran en el quintín 4. Hay un total de 5 quintines, el número 1 es la mejor puntuación. 

Otro indicador de los resultados educativos: mecanismo de la repetición/retención de grado. Qué utilidad tiene la repetición de curso?  En América Latina el 4,2% de los niños de primaria repite curso. En América del Norte es del 0,6%. En muchos países Europeos no se plantea o lo consideran el último recurso el repetir curso, por eso el % es más bajo. 

 El grupo de países de la OBDE (ingresos altos) el promedio es de 84% jóvenes menores de 24 años, que completaron la educación media superior. Alemania encabeza la lista con un 87% y Portugal con 62%. Así que podemos decir que es una distribución desigual. En América Latina un 70% inician los estudios pero sólo el 49% llegan a acabarlos. Factores culturales, étnicos,…influyen en el abandono de la educación.

En América Latina se busca: expansión muy fuerte de la educación pre-primaria, la universalización de la educación primaria y por último, el gran desafío está colocado en la educación media-superior (49% sólo logran terminarla). Evitar el abandono y promover las trayectorias exitosas.

La reducción de las disparidades (equidad) y la promoción de la inclusión: retos compartidos.

Chile tiene uno de los coeficientes de Gini más altos del mundo. Venezuela y Uruguay tienen el más bajo. El país menos desigual de América Latina no llegaría ni ha estar en la cola de la Unión Europea.

Cuando hablamos de América Latina hablamos de la peor puntación del mundo.

Países con menor cobertura en educación primaria como Guatemala y el Salvador tienen un 20% y un 15%, respectivamente, de los niños no escolarizados. En regiones rurales sólo el 50% de los alumnos finalizan la escolarización.

Referente a la Educación Secundaria, la tasa neta de escolarización en Brasil, ronda el 60%. Mientras que en el quintil más pobre no se supera el 20%.

Calendari escolar...masses vacances?

Calendari escolar

Tot i que no es veu gaire bé, a continuació presento una gràfica exposada a classe. En verd podem veure la diferenciació que fan segons zones geogràfiques (cultures diferents, clima,...), en vermell els dos blocs de vacances que en general tenen tots els països, aquests són Nadal i Setmana Santa. Podem veure alguna excepció, com Turquia, segons patrons culturals i religiosos diferents a la resta. En color taronja veiem Espanya, i en color blau una gran diferència en les vacances d'estiu a dos estats d'Alemanya. Un d'ells acaba  (ALE 1) al juny i comença a principis d'agost i l'altre (ALE 2) acaba a l'agost i comença al setembre.

Una altra curiositat és que els països on fa més fred acaben el període escolar abans per aprofitar (deducció pròpia) el bon temps de l'estiu.

D'aquesta gràfica podem deduir que hi ha països que tenen més setmanes no lectives durant el curs que durant l'estiu o al revés. Per exemple, Txèquia d'onze setmanes totals 2 són durant el curs i 9 durant l'estiu; Turquia en té 3 durant el curs i 14 durant l'estiu. Hi ha una descompensació, en canvi, França té 7 setmanes durant el curs i 9 durant l'estiu, hi ha un equilibri. Personalment, i des d'una valoració pedagògica, crec que és millor que la majoria de setmanes no lectives es concentrin en el curs i no tant durant l'estiu. Ja que sinó és massa temps sense anar a l'escola i els nens/es poden perdre pautes i hàbits d'estudi, constància i concentració. Si les vacances són durant el curs els alumnes estan més motivats, no van tant cansats, tenen més temps per avançar feina i poden fer activitats amb les famílies.

Jornada escolar

En algunes comunitats d'Espanya ja s'està aplicant la jornada intensiva, però qué és el millor pedagògicament? Si pensem en la corba de cansament, les primeres hores del dia són les més productives ja que els nens/es estan més desperts i atents. Però crec que el que importa no és la quantitat d'hores, sinó la metodologia emprada. És a dir, si es deixen 5 minuts de descans entre classes, es combinen classes teòriques amb classes pràctiques, no es fan classes de més de 45 minuts ja que es perd l'atenció, etc.  L'ideal seria fer un anàlisi de necessitats per saber com és el grup classe per exprimir-lo i treure el millor d'ell en el menor temps possible. 

El que dic es podria justificar amb unes dades que diuen que Finlàndia necessita 300 hores menys que Espanya per treure millors puntuacions en comprensió lectora en PISA. Així que podem arribar a la conclusió de que, el que importa és la qualitat i no tant la quantitat. De la mateixa manera, augmentar el nombre d'hores no implicarà uns millors resultats.

A continuació ajunto el tipus de jornada en alguns països europeus.

+ Per saber-ne més...

La Fundació Bofill critica la jornada intensiva escolar
http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/fundacio-bofill-critica-jornada-intensiva-escolar-2245852

Cambio de horario en el instituto
http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/cambio-horario-instituto-2204001


2n LABORATORI

Comparem competències. On es situa Espanya?

Quan analitzem gràfiques hem de tenir en compte les variables analitzades, les puntuacions, els paràmetres establerts, el terme mig, la desviació típica (mesura de centralització o dispersió) i el coeficient gini, entre d'altres.

Avui introduïm un nou terme per analitzar dades: el Coeficient Gini. Aquest s'utilitza sobre tot per mesurar la desigualtat en els ingressos però també de riquesa, dins d'un país. És un nombre entre el 0 i el 1, on el 0 es correspon amb la perfecta igualtat (tots tenen els mateixos ingressos) i on el valor 1 es correspon amb la perfecta desigualtat (una persona té tots els ingressos i els demés cap).

Referent a la competència lectora, i segons el Coeficient Gini, els països més igualats (potser sense tantes diferències socials) tenen un barra més petita, és a dir, menys dispersió en els resultats de la competència lectora. La gràfica en general no segueix cap patró.

Altres dades ens indiquen que els països que tenen un % més elevat de nivell "notable" en competència lectora són: Finlàndia (14,5%) i Holanda (9,8%). En canvi, els països amb menys % són: Romania (0,7%) i Bulgària (2,8% ).

Espanya, de 16 països, està en la posició 12 amb un 3,4% en nivell notable.

Altres dades interessants respecte la competència lectora és la influència que té la connexió a Internet en ella.  Si ens centrem en Turquia i Noruega; el 45% de nens i nenes a Turquia no té internet, en canvi a Noruega només un 1%.

En les dades en les que ens hem de fixar són el nivell mitjà a PISA quan es té internet i quan no:

- Turquia no internet: 449; amb internet: 482

- Noruega no internet: 395; amb internet: 507

És a dir, els països que no tenen internet a casa tenen una puntuació inferior en competència lectora.

Cal destacar que Finlàndia està en la millor posició, tant amb internet com sense.

En general, en els valors mitjans en lectura, separats per sexes, els nois tenen pitjors puntuacions en tots els països i cal destacar la gran diferència entre els sexes. Per exemple, a Espanya, les noies tenen una puntuació de 498 aprox. i els nois de 469, una diferència prudent. Però si ens fixem en Bulgària veiem que les noies tenen una puntuació de 461 i els nois de 400.

En canvi, els valors mitjans en matemàtiques, separats per sexes, els nois tenen millor puntuacions i no hi ha tanta diferència entre els sexes.

En el cas de les ciències no es segueix cap patró, en alguns països els nois són millors i en altres ho són les noies.

Durant tota l'estona he estat parlant de PISA...però que és exactament?

PISA és una prova que coordina l'OCDE i és finançada per cada país participant. El Consorci Coordinador per a cada estudi (organismes d'avaluació) organitzen una reunió d'experts per definir l'àmbit d'estudi. Defineixen trets  claus i elaboren els test. Després s'adminstra la prova a alumnes de 15 anys; aquests són escollits entre una població variada de centres públics i privats, dos sexes, diferents territoris, etc. Aquesta prova es passa cada 4 anys i en la llengua curricular del territori. I és útil per argumentar les reformes legislatives.

L'últim pas és elaborar el producte: bases de dades i informes monogràfics. 

Com a curiositat dir que, participar en aquesta prova és tan car que Andorra no pot formar part ja que no la pot pagar. 

En un primer estudi que va realitzar l'IEA (International Association for the Evaluation of Educational Achievement) a 1962, es van obtenir els següents resultats:

• Les noies treuen més bons resultats en tot, menys a ciències.
• La dispersió és més gran en els nois, és a dir, hi ha més varietat de puntuacions i no es centralitzen en la mitjana.
• El nivell de formació dels pares és decisiu en el resultat.
• El tipus d'ocupació dels pares influeix de manera directa en el resultat.
• Hi ha diferències segons l'ocupació acadèmica (general/vocacional).

Quan parlem d'estudis internacionals, cal deixar clars els diferents nivells que podem trobar:

• Informatiu: recull de dades primàries (enquestes, test,...). És el cas d'Eurydice o l'IEA.
• Descriptiu: elaborar informes a partir de les dades anteriors.
• Valoratiu: comparar països, analitzar prospectives,...
• Discursiu: creació del discurs pedagògic.

+ Per saber-ne més...

¿Evalúa PISA la competencia lectora?
http://ineebloglaeducaciondehoy.blogspot.com.es/2013/01/evalua-pisa-la-competencia-lectora_25.html

PISA. Midiendo el éxito escolar en el mundo
http://ineebloglaeducaciondehoy.blogspot.com.es/2013/01/pisa-midiendo-el-exito-escolar-en-el_14.html



2n TALLER

En la segona part del taller, concretem aspectes de la nostra proposta de recerca.

Tema: atenció individualitzada

Nom del projecte: atenció individualitzada

Problema: la manca d’atenció individualitzada a les escoles d’Espanya.

Preguntes:

• Què entenem per atenció individualitzada?
• Quin és el nombre ideal d’alumnes per classe? I quins criteris es segueixen?
• Quins professionals haurien de tenir cabuda en l’educació?
• Quants professionals podria haver dins l’aula i a fora?
• La formació que reben els mestres és suficient?
• Què entenem per atenció individualitzada?
• Què fan els altres països en quan a l’atenció individualitzada?

Justificació: volem aprofundir en el tema de l’atenció individualitzada per saber si aquesta incideix en l’índex de fracàs i perque una de les demandes del professorat de primària és que no poden atendre la gran diversitat d’alumnat existent a l’actualitat. Considerem que si ara està prou infravalorat aquest tema, amb la futura aplicació de la LOMCE, s’agreujaran els problemes existents per l’augment de les ratios, la disminució de recursos econòmics i l’increment d’hores de docència. 

Dades estadístiques sobre la formació mitjana i grans discursos als premis Goya

Després de veure com els actors i actrius espanyols defensen una educació de qualitat i molts altres temes polítics, nosaltres ho corroborem amb dades estadístiques de l'OCDE del 2012. Aquest és un recull interessant sobre una comparativa entre els diferents països Europeus. La informació presentada a continuació són interpretacions de gràfics:

- Perfil formatiu població 25-64 anys (OCDE, 2012)  

• Txèquia és qui té la població més alta en formació mitjana (75,1%) i menys població amb formació bàsica (10%).
• Gran Bretanya té més població amb formació superior (38,2%).
• Portugal té  més població amb formació bàsica (68,1%) i menys en formació mitjana i superior. 
• Espanya té un 47,2% de població amb formació bàsica, un 22,1% en formació mitjana i un 30,6% en formació superior.

Podem pensar que, un país que aposta per la formació mitja és perque inverteix molt en educació i hi ha una base reguladora estable.  Un altre cas és el de Polònia, Hongria, Estònia, Eslovàquia i Eslovènia, donat que formen part de la Unió Soviètica, potencien la formació professional i l’especialització laboral. 

Referent a quin és l'òptim per a la distribució del sistema educatiu, seria: 20%-40%-40%. És a dir, el sistema de Finlàndia. 

Per això, Espanya ha d'assegurar que els estudiants de l'ESO passin a la formació mitjana, de tal manera que el 50%-20%-30% actual, passi a ser 20%-40%-40%. Però el mercat laboral no està preparat per aquest canvi; i el que podria passar és que gent amb titulacions universitàries fossin infravalorades i val pagades en els llocs de treball.

 

Per concloure amb aquest apartat, dir que els països del nord són els que més s'aproximen a l'òptim de 20%-40%-40%, i en canvi, Espanya i els demés països del Mediterrani s'allunyen.

- Formació mitjana. Població 25-34 i 55-64 anys (OCDE, 2012) 

A Estònia, Txèquia i Polònia hi ha molt poca diferència de formació entre les dues generacions. En canvi, hi ha un salt molt important, de 30 punts aproximadament, a Portugal, Espanya, Itàlia, Grècia i Irlanda, entre d'altres.

La generació de 25-34 a Espanya està al nivell de la generació de 55-64 a Gran Bretanya, és a dir, portem una diferència de 30 anys respecte l'educació. Ni amb molta esperança aconseguiríem homogeneïtzar el nivell.

La diferència entre Espanya i Finlàndia és la mateixa que hi ha entre Espanya i Ruanda. Per tant, la posició d'Espanya en el món és mitjana-alta. Per és baixa en la UE.

+ Per saber-ne més...

Interessant Paradigme del Sistema Educatiu
http://www.youtube.com/watch?v=AZ3JmuaUrxs



1r SEMINARI DE TEXTOS

En aquest primer seminari ens hem centrat en analitzar l'informe publicat per Eurydice sobre l'Educació per a la ciutadania a Europa.

 

Per abans de continuar...

Què és Eurydice? Eurydice analitza i ofereix informació sobre els sistemes i polítiques educatives a Europa. Està formada per 37 unitats nacionals en base als 33 països participants en el programa d'Aprenentatge al llarg de la vida de l'UE. La seva coordinació i gestió corren a càrrec de l'Agència Executiva en l'àmbit Educatiu, Audiovisual i Cultural de l'UE.

Quina és la situació a Espanya respecte l'assignatura d'Educació per la Ciutadania?

Educació per a la ciutadania i els drets humans és una assignatura que s'imparteix a l'escola amb la finalitat de formar íntegrament tot l'alumnat vetllant pel seu desenvolupament social, cultural i personal. S'imparteix en un curs de primària, un o dos de l'ESO i coincideix amb la filosofia a Batxillerat des de les reformes curriculars de la LOE.

L'assignatura, que és d'una hora setmanal (excepte en el cas del batxillerat), es divideix en dos blocs temàtics: un dedicat a l'autoconeixement, l'autoestima, l'autoconcepte... El segon bloc es basa en els foments de la societat democràtica: des de l'educació en drets humans fins als serveis que ens ofereixen.

Actualment la Universitat de Barcelona imparteix un màster d'un any sobre "Educació per a la ciutadania i en valors".

No obstant, el ministre d'Educació, Juan Ignacio Wert, fa uns mesos va confirmar la seva intenció de suprimir l’assignatura "Educació per la ciutadania" per una de nova que ha titulat "Educació cívica i constitucional", que, segons va dir, impulsarà “el coneixement de la Constitució, dels seus valors i les regles de joc que estableix, de les institucions espanyoles i de les institucions de la Unió Europea”.

Wert subratllà que l’educació per la ciutadania instaurada per l’anterior govern del PSOE va néixer ja “amb molta polèmica perquè pretenia anar més enllà del que li pertoca” a l’escola i ha assegurat que la nova assignatura que la substituirà estarà “lliure de qüestions controvertides i susceptibles de caure en l’adoctrinament ideològic”.

Referència: http://mestres.ara.cat/blog/2012/01/31/adeu-a-educacio-per-la-ciutadania/  (Consultat el dia 2-3-13)

 

Què plantegen a la LOMCE (Ley Orgánica de Mejora de la Calidad Educativa)?

• Ensenyament més selectiu: s'introdueixen revàlides. Això limitarà l'autonomia dels docents, l'ensenyament quedarà condicionat a la superació de les proves i es prioritzarà un aspecte molt parcial de la formació de la persona. La selectivitat acadèmica, la selecció dels "millors" suposa l'abandonament de la compensació educativa, l'intentar recuperar a aquells alumnes que tenen més necessitats.   
• Ensenyament més segregador: es trenca el tronc comú de l'ensenyament i es podrà separar per gènere.
• Ensenyament al servei de l'empresa: introdueix als "agents privats" en la definició del sistema educatiu i assigna als empresaris un paper a la taula del diàleg. Ja no es treballarà l'educació en valors a l'ESO, sinó que es treballaran en totes les àrees "l'educació cívica i constitucional i l'emprenedoria". El currículum s'adapta a les necessitats de formació de mà d'obra i es prioritza les assignatures instrumentals i perden pes les humanitats i l'expressió artística.
• Ensenyament menys democràtic: el Consell Escolar perd atribucions, com la d'aprovar el Projecte Educatiu. La selecció del director/a correspondrà a l'administració ja que només es garantitza un 30% de representants del centre a la comissió de selecció.
• Ensenyament que devalúa el paper del docent:  pretén convertir als docents en preparadors d'examens. Les mesures aposten per la disminució de despeses per mitjà de la reducció de personal. I es permet que, per exemple, un especialista en geografia i història, imparteixi la classe de llengua.

Referència:http://aviles15m.wordpress.com/2012/11/27/implicaciones-de-la-lonce/ (Consultat el dia 2-3-13)
  

Considero que cal homogeneïtzar els diversos sistemes educatius d'Europa i crear una estructura curricular semblant per tal de generar una base estable d'educació, reduir costos, potenciar l'intercanvi d'alumnat, formar al professorat, adoptar les bones pràctiques dels països que vagin bé, etc.


+ Per saber-ne mes...

Per si es vol aprofundir més, deixo dos links referent a aquest tema:

http://www.escuela20.com/locme-ley-organica/articulos-y-actualidad/lomce-la-reforma-educativa-de-wert_2972_42_4465_0_1_in.html 

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/02/22/actualidad/1361565765_757731.html

Estructura del sistema educatiu

Abans de començar m'agradaria donar resposta a dues preguntes:

- Quines són les diferències fonamentals en l'educació obligatòria a Europa? 

Hi ha tres aspectes, concretats en tres etapes, que crec que són els punts claus diferenciadors de cada país Europeu. En primer lloc, quan s'inicia l'educació obligatòria (inici educació infantil), què passa durant l'educació (educació primària i secundària) i com desenvoca, és a dir, com acaba i a què dóna pas l'educació obligatòria (formació mitjana i superior o secundària vocacional). 

Per tenir una idea general, dir que els països Europeus es divideixen en:

• Branques diferenciades (ISCED 2): Alemanya, Àustria, Països Baixos i Lituània.
• Tronc comú del currículum (ISCED 2): Espanya, França, Regne Unit, Irlanda, Itàlia, Bèlgica, Bielorússia, Grècia, Xipre i Romania.
• Estructura única (ISCED 1+ ISCED 2): Islàndia, Noruega, Suècia, Finlàndia, Estònia, Letònia, Dinamarca, Bulgària, Turquia, Croàcia, Hongria, Eslovènia,  Eslovàquia i Txèquia.

Però més concretament, si analitzem cada sistema educatiu, podem agrupar aquells països que coincideixen en l'inici de l'educació obligatòria:

• Inici als 4 anys: Suïssa.
• Inici als 5 anys: Gran Bretanya (Anglaterra i Escòcia), Polònia, Holanda, Grècia.
• Inici als 6 anys: Dinamarca, Noruega, Croàcia, França, Alemanya, Portugal, Itàlia, Espanya.
• Inici als 7 anys: Finlàndia, Suècia.

*Turquia: 5'5 anys.

És curiós veure com, Finlàndia sent un dels països pioners en educació, és un dels que comença més tard l'edat d'educació obligatòria. Val a dir que s'allarga fins els 16, en comparació amb Espanya, al final, es fa només un anys menys d'escolaritat obligatòria. Per contra, a Finlàndia es treballa molt més l'educació amb els pares a la llar i s'estimula als infants des de ben petits.   

Pel que fa al contingut en etapes de l'educació obligatòria, les diferències estarien en les dues classificacions següents:

• Estructura única: l'educació no es divideix per etapes. Seria el cas de Finlàndia, Dinamarca, Suècia, Noruega i Croàcia.
• Educació primària i secundària: es divideix en dues etapes. El que diferencia als països és l'edat en que s'acaba una etapa i comença una altra. Un gran tema a discutir. Aquesta edat fluctua entre els 10 anys (Alemanya i Suïssa), 11 anys (Itàlia, Suïssa, França i Anglaterra), 12 anys (Espanya, Escòcia, Suïssa, Grècia, Portugal i Holanda) i els 13 anys (Polònia).

* Turquia: 9'5 anys.

Per concloure amb aquesta pregunta, crec que un aspecte diferenciador també és l'edat en que finalitza l'educació obligatòria i les opcions de seguir estudiant que proporcionen.

• Final als 14 anys: Croàcia.
• Final als 15 anys: Grècia, Suïssa.
• Final als 16 anys: Polònia, Portugal, Itàlia, Finlàndia, Dinamarca, Suècia, Noruega, Alemanya, Anglaterra, Escòcia, França i Espanya.
• Final als  17 anys: Alemanya (opcional).
• Final als 18 anys: Holanda, Alemanya (opcional).
• Final als 19 anys: Alemanya (opcional).

* Turquia: 17'5 anys.

Com es pot veure, la majoria de països marquen el final de l'escolaritat obligatòria als 16 anys, coincidint amb l'inici de la vida laboral i pràcticament el final de l'adolescència.

- Quines solucions presenten els països europeus a les etapes de formació bàsica (ISCED1) i (ISCED2)?

Cada país decideix en quina edat s'ha d'iniciar i finalitzar la formació bàsica, de la mateixa manera que és lliure de moure aquestes dues etapes en la franja d'edat proposada. Crec que aquesta és una possible solució al tipus de població de cada país. Un altre aspecte seria l'especialització dels estudis en els últims anys del ISCED 2, les diferents branques i sortides acadèmiques i el procés d'orientació.




+ Per saber-ne més...

 Per què Finlàndia té el millor sistema educatiu del món?
http://www.unitedexplanations.org/2012/11/26/por-que-finlandia-tiene-el-mejor-sistema-educativo-del-mundo/




1r LABORATORI

Quin és el nostre sistema educatiu ideal? Com l'estructuraríem? Quins aspectes consideraríem? Quines serien les etapes?,... A totes aquestes preguntes hem donat resposta avui i les adjunto en aquest bloc de forma reduïda!



Formació bàsica obligatòria: 4-16 anys.

• Educació preprimària (CINE0): 4-6 anys.
• Educació primària (CINE1): 6-14 anys. Proposem allargar l’edat de finalització perquè considerem que el contingut és un continu, i als 14 és quan l’alumnat ha d’escollir optatives i establir preferències de matèries de cara al futur.
• Educació secundària bàsica (CINE2): 14-16 anys. Com s’ha dit, en aquests dos anys s’escolliran optatives i proposem un procés d’orientació que continuarà per aquelles persones que decideixin fer batxillerat.

Estudis de règim especial: per aquells alumnes que realitzin estudis, de forma paral·lela,  de música i dansa, plàstica i disseny o ensenyaments esportius, s’aplicaran les convalidacions convenients per a cada ensenyament en el període d’educació obligatòria, és a dir, dels 4 als 16 anys. S’aplicaran durant el temps que l’alumne estigui cursant els dos ensenyaments.

Formació mitjana: pel que fa a l’educació secundària superior (CINE3), considerem que s’ha de mantenir igual, inici als 16 anys i finalització als 18 anys. Com ja s’ha comentat, durant aquests dos anys es durà a terme un procés d’orientació per escollir estudis específics i evitar així, dubtes i equivocacions d’elecció d’estudis. 

Secundària vocacional: pel que fa als CFGM i PQPI començarien als 16 anys, per tant, serien estudis post-obligatoris i es mantindrien com fins ara. La durada seria de 2 anys i es podria accedir amb el títol de l’educació secundària bàsica o prova d’accés en el cas dels CFGM, i en el cas dels PQPI es podrà entrar sense tenir el títol d’educació secundària bàsica.

Formació superior: pel que fa a l’educació universitària, mantenim el sistema actual. Grau de 4 anys però els dos últims anys es dedicaran a l’especialització, l’alumnat haurà d’escollir menció. Les pràctiques es realitzaran tant a 3r com a 4t i en dos centres diferents per tenir un ventall més ampli del camp professional, aquestes seran remunerades. Els màsters i els postgraus els mantenim en 1 o 2 anys. 


I així és com quedaria...