Últims retocs al Sistema Educatiu

Abans de tot, una notícia que em sembla interessant respecte a l'atenció individualitzada (Tema del meu Taller de Recerca). És un primer pas, i el següent podria ser donar aquesta oportunitat a la resta d'assignatures.

"Los institutos catalanes podrán separar a los alumnos de 1º de ESO más rezagados"

Los estudiante con dificultades en mates y lenguas cursarán, a partir de septiembre, las materias en grupos reducidos

Los centros podrán hacer también el refuerzo durante las asignaturas optativas.

 

http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/los-institutos-catalanes-podran-separar-los-alumnos-eso-mas-rezagados-2404779

Per enllestir el nostre Sistema Educatiu, avui hem estat parlant i concretant la Gestió i Organització dels centres educatius. Pel que fa a la inversió pública en educació (preprimària, primària, secundària i superior), tota l’educació obligatòria (dels 4 als 16) s'ha de finançar amb fons públics. L’etapa preprimària hauria de comptar també amb places públiques per aquelles famílies que no disposin de rendes suficients per sufragar un centre privat. Recordem que aquesta etapa d’escolarització voluntària (0-4) també dependria del Ministeri d’Educació. A més l’educació postobligatòria fins als 18, ja sigui batxillerat o cicles formatius serà completament pública, per garantir que la decisió d’un jove de no prosseguir els estudis no sigui motivada per la falta de recursos.

 

Un altre aspecte és quin % d'autonomia té l'Estat, la Generalitat, l'Ajuntament i el Centre escolar respecte el finançament, el personal contractat i el currículum. En termes generals, creiem que, comparat amb l'estadística actual, el centre ha de tenir més autonomia, l'Estat ha de tenir menys, l'Ajuntament ha de formar part, ja que fins ara estava en un 0% i la generalitat es mantindria més o menys igual. 

 

L'educació del futur: LOMCE o wikipèdia?

A primària els infants fan ús de la wikipèdia,  a l'ESO els adolescents van en compte de que els mestres no es donin compte de que han agafat la informació d'aquesta font, i finalment, a la universitat,  es decideix fer recerca en bibliografia fiable...però i a la vida laboral? Pel que sembla, a l'hora de redactar la nova llei han fet ús de la wikipèdia.

 

Durant els últims anys hem viscut moltes reformes educatives i molts canvis. Aquests podem dir que són bons segons l'orientació que prenen. Actualment, i donat l'acceleració de la freqüència i la disminució del interval entre lleis, no podem estar gaire satisfets de com va l'educació. Em baso en el fet de que no s'avaluen les reformes i no es deixa suficient temps per aplicar els canvis.

 

Objectius:

- Reduir el fracàs escolar (abandonament prematur a ISCED2)

- Augmentar el rendiment (resultats PISA; assolir més alumnes excel·lents: nivell1-2)

- Combatre l'atur juvenil.

 

Mesures:

• Escollir a 3r ESO entre matemàtiques acadèmiques (es podrà accedir a 4t ESO) o matemàtiques professionals (es podrà accedir a FBBàsica). Això generarà una divisió entre alumnes: els "llestos" i els "tontos". La OCDE no recomana aquesta mesura.
• Recentralització competencial: 3 tipus d'assignatures (troncals, específiques, configuració automàtica).
• Control sobre el sistema: hi haurà una prova (revàlida) al final de l'ESO d'un valor de 30% que permetrà accedir al Batxillerat. La Selectivitat s'eliminarà però es realitzarà una altra prova de valor 40%. El govern central serà l'encarregat de fer-les.
• Ideologització i adoctrinament: s'elimina l'educació per la ciutadania i es substitueix per la religió de forma obligada en els centre de confessió evangèlica.
• Gestió general de l'escola: en mans d'un gerent.

 

Aspectes interessants:

- L'OCDE afirma que la repetició de curs no és recomanable, i la LOMCE diu el contrari.

- El que necessitem són petits canvis, com a França, i no reformes senceres, com diu l'OCDE.

 

Professorat i professionals de l'educació

El paper del professor, tant a l'escola com a la universitat com altre entitats educatives és necessari i essencial pel desenvolupament de les persones. Però podem garantir que sigui de qualitat? O que estigui ben pagada la seva tasca? És complicat donar resposta a aquestes preguntes donat que hi ha una enorme  diversitat  de  sistemes  de  gestió  i  administració  (funcionariat), diferents patrons  de carrera  professional, dispersió dels models de formació i discrepància  en  les  dades (proporcionades pels  estats).  

Dades interessants respecte el professorat:

•  A Espanya més del 30% són més grans de 50 anys. I només un 12% tenen menys de 30 anys.
• La major part de les dones professores es centren a la pre-primària i primària.
• Durant l'any 2010/11 a Espanya va haver-hi una reducció salarial comparat amb la resta d'Europa, juntament amb Romania, Grècia i Irlanda.
• Segons un article a la Vanguardia (7-5-13), un mestre de Secundària cobra més que un metge especialista.
• Els centres escolars no tenen cap autonomia respecte el contingut mínim curricular.
• El mestre de primària fa 900 hores lectives durant l'any, en canvi el professorat de secundària i de secundària superior fan 700h.
• La tendència de formació és el model consecutiu: enfocament acadèmic, sobretot universitari, poca implicació amb  la  realitat, estades  al  final  de  la  formació  (inducció), poca  predictibilitat  de  la  inserció  profesional.
• La formació permanent és optativa. En canvi a  Finlàndia, RU, Alemanya i Romania, entre d'altres, és obligatòria. Prospectiva  

 

Com a conclusió dir que hi ha una necessitat de captar millors talents. La manca de docents a escala mundial provoca un augment  de  la  càrrega  de  treball  dels  ocupats  actuals  (ràtios,  hores…)  i una reducció  dels  criteris  de  selecció  del  professorat.

"En cinco años puede desaparecer la historia de Catalunya de las aulas" (el Periódico) 20-5-13

La 'consellera' de Ensenyament, Irene Rigau, ha advertido este lunes de que la reforma educativa impulsada por el ministro de Educación, José Ignacio Wert, es una "estrategia de destrucción" y un "ataque a la realidad catalana desde la vertiente cultural" con el objetivo de "minar la moral de los catalanes".

En varias entrevistas en emisoras de radio, la 'consellera' ha subrayado que aplicar la 'ley Wert' sería "altamente peligroso" porque "en cinco años puede desaparecer la historia de Catalunya y las comarcas de las aulas". "Después de 30 años siendo la Generalitat quien determina qué es lo que tienen que aprender los alumnos, ahora lo hará Madrid. Esto no lo podemos dejar aplicar porque tendríamos que renunciar a explicar nuestra historia, geografía, literatura, costumbres", ha insistido en declaraciones a Rac-1. Según la responsable de Ensenyament, la Lomce llevaría el sistema educativo catalán a una situación anterior a 1970.

Rihau ha reiterado la necesidad de "luchar políticamente" para evitar una situación tal y ha reiterado que el proyecto de ley no se puede "cumplir" en materia de lengua en Catalunya, ya que la Generalitat no puede autorizar a ningún centro "que tenga como objetivo separar a los alumnos por razón de lengua".

 

A su juicio, la reforma de la ley de educación se enmarca en una "operación muy bien diseñada desde hace tiempo con la intención de convertir en residual la lengua catalana" y crear un "único programa que cree referencia con un único modelo histórico y cultural".

En Catalunya Ràdio, Rigau ha abundado en sus duras críticas a la Lomce y ha lamentado que ni el PSOE ni el resto de gobiernos autonómicos se hayan posicionado contra la ley. "Me duele que el PSOE centre toda la gran crítica en el tema de la asignatura de Religión y en cambio no diga nada de lo que la ley puede representar para Catalunya en cuestiones lingüísticas", ha denunciado.

http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/rigau-ley-wert-destruccion-realidad-catalunya-2395236?utm_source=newsletter&utm_medium=email&utm_campaign=elPeriodico-ed16h

Lomce: así es la reforma educativa (Revista serPadres) 20-5-13

Los principales cambios que prevé la Lomce:

• Evaluaciones al final de cada etapa.
• Prueba en 3º de Primaria.
• Se adelantan los itinerarios
• Repetir curso.
• División de asignaturas en troncales, específicas y de libre configuraciónautonómica.
• Castellano como lengua vehicular.
• Educación para la Ciudadanía.
• Religión y alternativas.
• Colegios segregados.
• Formación Profesional.
• Acceso a la Universidad: el título de bachiller será suficiente para acceder a la Universidad, pero cada centro universitario podrá hacer sus propias pruebas de acceso y valorar otra formación complementaria.

http://www.serpadres.es/familia/derechos/Lomce-asi-es-el-proyecto-de-ley-de-reforma-educativa.html?utm_source=Cheetah&utm_medium=email_SPH&utm_campaign=130520_Newsletter

Article de "La Vanguardia" 10-5-13

Inversió pública en educació i organització

Si observem aquesta gràfica, podem veure quin és el % que inverteix cada país en cada etapa educativa. En termes generals, s'inverteix molt més en l'educació secundària i superior que en l'educació preprimària i primària. Aquest seria el cas de Finlàndia, però també podem observar el cas contrari, el de Croàcia. Espanya s'assemblaria al cas de Finlàndia, donat que inverteix un 3% en educació secundària i superior i un 3% en educació preprimària i primària.

 

 

Molts cops ens queeixem de l'alt cost de les matrícules. Però, realment, quan costa cada estudiant? La gràfica següent ens ho desvetlla:

 

 

En els punts extrems trobem, a Noruega com a major inversor amb 34.000€ i a Romania com a menor inversor 7.000€. Aquesta dada no vol dir que estigui relacionada amb el bon rendiment. 

Espanya, Alemanya i França es trobarien en un punt intermig. La diferència entre aquests és l'inversió en cada etapa educativa i el PIB. Com es pot observar, Luxemburg no dóna dades de l'inversó en educació superior.

 

En el cas de Catalunya, un alumne de pedagogia paga uns 1800€ per matrícula quan en realitat a la Generalitat li està costant uns 5000€. Com pot ser rentable?

 

A aquesta inversió se li ha d'afegir el cost per cada punt de lectura en la prova PISA (2009). Segons les últimes dades, Luxemburg paga uns 52€ (obtenint resultats mitjans), Finlàndia uns 15€ (obtenint grans resultats) i Espanya uns 20€ (no invertim massa, invertim malament). Però la pregunta és:

"Si invertissim més diners, augmentaria el rendiment en PISA?. La resposta és: no ho podem saber."
 

I per acabar, si parlem de la distribució de competències, si a Espanya el gran poder el tenen les autonomies (60%), després l'estat (20%) i per últim les escoles (20%); per què Catalunya, on el poder el té la Generalitat, té por de la Llei Wert?

La història de Gorai Ramjee

En Gorai és una noia que va acabar fa 2 anys la carrera de Pedagogia i va decidir conèixer món. Amb l'erasmus que va fe i moltes aventures més, ens emportem molta informació sobre què podem fer després de la carrera:

Programes de Voluntariat a l'ONU
http://www.unv.org/es.html

Beques de mobilitat internacional
http://www.ub.edu/web/ub/es/estudis/suport_estudi/mobilitat/Mobilitat.html

Beca Menéndez Pelayo
http://www.uimp.es/estudiantes/becas-santander.html


Dades interessants: Espanya es situa en la posició 12, de 46, com a país d'origen d'erasmus i en la posició 10 com a país de destí.


Rànquings universitaris

En  tots  els  rànquings,  40  de  les  50 primeres  solen  ser  dels  EUA,  algunes britàniques  i  alguna
asiàtica.  De  les  17.000  universitats  que  hi  ha  al món,  els  rànquings  cataloguen  entre 500  i
1000. Hi  ha  molt  de  pes  de  la  recerca “publicada”  (revistes  d’impacte),  i  poc pes  de  la docència  (com  es  pot  mesurar la  qualitat  de  la  docència?). 

+ Per saber-ne més...
http://www.timeshighereducation.co.uk/world-university-rankings/2012-13/world-ranking
http://www.topuniversities.com/
http://www.arwu.org/
http://www.webometrics.info/

Pecha kucha del TALLER DE RECERCA

Som masses!

 

El tema de la recerca és l’atenció individualitzada a les escoles de Catalunya i la relació que manté a les ratios actuals, la presència de pocs especialistes a les aules i la manca de formació específica del professorat per atendre a la diversitat.

El vam triar perque considerem que un dels motius (no l’únic), de l’alt índex d’abandonament prematur dels estudis per part dels joves espanyols és el poc suport personalitzat que reben, tant a primària com a secundària. Sovint llegim als mitjans de comunicació que una de les demandes del professorat és que no poden atendre la gran diversitat d’alumnat existent a l’actualitat. Considerem que si ara està prou infravalorat aquest tema, amb la futura aplicació de la LOMCE, s’agreujaran els problemes existents per l’augment de les ratios, la disminució de recursos econòmics i l’increment d’hores de docència. Aquest augment en el nombre d’alumnes empitjorarà les coses, però creiem que una disminució del nombre d’alumnes per classe, per si sola, no solucionarà el problema. Aquesta mesura necessària, hauria d’anar acompanyada d’altres factors com ara la formació específica pel professorat, per tal que puguin detectar, el més prematurament possible, qualsevol problema que afecti a l’alumne i derivar-lo als serveis i/o professionals adients.

La formació que reben actualment els professors en atenció a la diversitat és insuficient. Els alumnes que conformen una aula són molt heterogenis i cada cop aquesta situació va en augment. No trobem a l’actualitat l’homogeneïtat que trobàvem anys enrere. Els docents han d’estar preparats per donar diferents respostes a nens diferents. Han de saber per exemple, què fer amb un nen que avança més ràpidament que els seus companys, o un alumne que li costa més seguir. Cal que aquests professionals ofereixin a aquests alumnes alternatives adients.

Han de saber a més, com actuar davant alumnes amb diferents trastorns del desenvolupament, d’aprenentatge, del comportament... i haurien de conèixer els trets bàsics de les diferents cultures d’origen dels seus alumnes. Aquesta formació disminuiria la inseguretat dels mestres.

L’aplicació d’una sèrie de mesures en aquesta línia (disminució del nombre d’alumnes i formació del professorat), aplicades des de l’inici de l’escolarització, evitarien molts dels problemes que pateix actualment l’educació al nostre país: frustració dels pares, mestres i alumnes, fracàs escolar o  estrès del professorat.

 

Formació de persones adultes

Qui és una persona adulta? La resposta depèn del context, però formalment, es considera una persona adulta a partir dels 25 anys, edat en que es finalitza l'ISCED 5.
L'adultesa la podem dividir en: adultesa primera (<40), adultesa intermitja (40-60) i adultesa avançada (>60).

Hi ha una gran necessitat d'intervenir en la formació de les persones adultes (majors de 18 anys), ja sigui en l'àmbit formal (recuperar-los per l'educació formal) com en l'àmbit no formal i informal (formació professional/vocació cultural,...).

L'informe Eurydice del 2011 tracta el tema, més concretament es marca com objectiu d'estudi l'accés de les persones adultes a l'educació formal (ISCED 3 i 5).

Les estadístiques ens diuen que hi ha 23 milions d'Europeus adults que no han acabat l'ISCED 2, entre alguns estan els immigrants.
El nivell ISCED 2 no permet accedir directament al món laboral, permet accedir al nivell 3. En canvi, l'ISCED 3 permet accedir al món laboral en tasques de certa consistència i durada.

Cal dir que no totes les administracions estan obligades a oferir l'ISCED 3 per a adults, però en el cas d'Àustria, oferta programes a temps parcial i de règim nocturn per a majors de 17 anys.

+ Per saber-ne més,...

Conselleria d'Educació de València:
http://www.cece.gva.es/ocd/areaord/es/ordenacion_adultos.htm


V TALLER DE RECERCA

En aquesta sessió de taller, hem pogut posar en comú totes les aportacions que ens van fer els grups respecta la nostra recerca.
Algunes aportacions han estat:
- Concretar on es donaria la formació especialitzada dels mestres.
- En quins països ens centrem per comparem.
- De què es tracta: una investigació, un anàlisis,...?
- Si tenim dades d'altres estudis que confirmin la nostra hipòtesis.

2n SEMINARI DE TEXTOS: el fracàs escolar

El fracaso escolar en la Europa Mediterránea a través de PISA-2009: radiografía de una realidad latente (Jorge Calero, Josep-Oriol Escardíbul i Álvaro Choi)

 1. ¿Cómo se entiende el fracaso escolar?

Riesgo de fracaso escolar:

• Fracaso PISA: los que no alcanzan el nivel 2 carecen de las competencias suficientes para participar activamente en situaciones de la vida cotidiana o laboral. (Se adapta a la diversidad de realidades educativas y laborales de los países de la OCDE?) Finlandia: 8,1% (mínimo), Bulgaria: 41% (máximo).
• Fracaso acreditación: falta obtención de la titulación correspondiente a la ESO  scuola secondaria di primo grado en Italia. En España es debido al nivel de exigencia de los profesores y centros que no se corresponden con los aplicados en toros países.
• Abandono escolar prematuro. En España se dobla el valor correspondiente a la media europea.

2. ¿En qué marco de la educación secundaria se ubica?

Al ser un estudio de PISA, se centra en los alumnos de 15 años, es decir de 3o de la ESO.

3. Ideas relevantes
Variables de ámbito personal:

• La edad no resulta significativa.
• Género sí resulta significativo: las chicas tienen menor probabilidad de situarse en los niveles más bajos de competencias, 36% Italia y 26% España.
• La repetición de curso no parece ser solución.
• No haber asistido a educación infantil, o haber asistido menos de un año, perjudica la adquisición de competencias.
• Que los estudiantes tengan un mal concepto del profesor perjudica la adquisición de competencias.

Variables de ámbito familiar:

• El modelo de familia apenas incide.
• Ser inmigrantes sí incide.
• La situación laboral de la madre no afecta pero sí la categoría socioprofesional de los padres. La educación de los padres reduce probabilidad de que los alumnos italianos tengan un nivel muy bajo de calificaciones.  En España no.

 Variables del ámbito escolar:

• Variables relacionadas con características de los centros apenas relevantes (público/privado, localización, religión).
• Italia: influye el tipo de formación. Estudios profesionales, niveles de calificaciones inferiores a 2.
• Influye nivel socioeconómico del centro. No significativa la  escolarización padres.
• Italia: agrupación de alumnos entre clases aumenta la probabilidad de que los alumnos obtengan las peores puntuaciones.
• Efecto favorable: dedicación de más tiempo a la lectura.

España:

·    Distribución más concentrada en los niveles 2 y 3. Proporción del 18,6% de puntuación inferior al nivel 2.

·    Puntuaciones inferiores de fracaso en los centros privados (7,8%) que en los públicos (23,75%).

·    Repetición de curso: secundaria (18), primaria (4,74).

Italia:

·    21% puntuaciones inferiores al nivel 2.

·    Puntuaciones inferiores de fracaso en los centros públicos (17,99%) que  en los privados (19,7%)

·     Repetición de curso: secundaria (16,03), primaria (0,61)

  
IV TALLER DE RECERCA  
  

Aquest taller m'ha permès veure diferents punts de vista del problema plantejat, punts febles, aspectes a concretar i nous camins per investigar.  Com per exemple:

- Mirar ratios i estudis de la UNESCO.

- Detallar on centraríem la formació específica del professorat.

- Especificar si és una proposta de millora, un anàlisis,  una comparativa,...

- Pensar amb quins països podríem comparar la situació d' Espanya.

- Mirar la web: http://cedoc.infd.edu.ar/upload/Diversidad_coleccion_innovemos.pdf

També m'ha permès agafar idees de les demés propostes de recerca, donar idees i intercanviar suggeriments i fonts d'informació.

Fracàs escolar o educatiu?

La secundària és una etapa de difícil edat evolutiva i que comporta importants decisions per part de la família. Podriem dir que és l'etapa més complexa.
Té 3 objectius:

• Terminal: etapa final on es pot rebre un títol.
• Preparatòria: prepara per una nova etapa educativa.
• Sentit vocacional: és professionalizador, prepara per un ofici.

També podem parlar de dos objectius més, però aquest cop, objectius polítics:

• Eficiència: incentivar rendiment (Llei Wert)
• Equitat: augmentar el nombre de titulats (LOGSE)

L'objectiu general de tota reforma educativa i sistema educatiu és aconseguir, per igual, eficiència i equietat. Aquesta és una proposta per aconseguir-ho:

• Pla Bolònia
• Evitar tracking, separació.
• Reduir repetició de curs (no es soluciona res i té un alt cost econòmic)
• Dissenyar itineraris equivalents durant ISCED 3 (Permeabilitat, reconeixement, flexibilitat,...)

Parlem de secundària bàsica o nivell 2 perque és l'etapa on apareix de forma rellevant el fracàs escolar. A nivell Europeu hi ha tres models d'estructuració del nivell 2. I si hi ha tres models...és perque encara no es sap quin és el millor? I per tant, no es sap com solucionar el fracàs escolar? 

1. Estructura integrada (Finlàndia, Dinamarca, Suècia, Noruega, Croàcia): no hi ha separacions.
2. Estructura segregada (Espanya, GB-ANG, França, Polònia): primària i secundària separat.
3. Estructura selectiva o diversificada (Alemanya i Holanda)

Ja sabem que l'estructura integrada comporta grans resultats, per això comentaré el cas de França, de l'estructura segregada, la qual obté pitjors resultats. I és per aquest motiu que el gover francès ha donat una proposta de millora que consisteix en:

• Collège: una etapa que integri l'últim curs de primària i el primer de secundària bàsica, per tal d'evitar el canvi tant brusc. Cambiar horari escolar, currículum i formació del professorat.
• Escoles Superiors de Mestres i Professorat: formació per igual a professors de primària,secundària i universitats.
• Enderrerir la separació al nivell del nostres 4t d'ESO.

 
Per acabar m'agradaria compartir aquesta taula que reflexe l'evolució de l'abandonament escolar a Espanya en tres moments puntuals en un període de 10 anys. Excepte Aragó, Astúries i Cantabria, les demés autonomies han anat disminuit el nº d'alumnes que abandonen el procés educatiu.




































+ Per saber-ne més...

La revista Ser Padres ens explica com prevenir el fracàs escolar.
http://www.serpadres.es/familia/vida-en-familia/evitar-fracaso-escolar-estudiar.html 

El País: El fracàs escolar surt car: "Reduir a la meitat l'abandonament ajudaria a ingresar 215 milions anuals".
 http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/01/29/catalunya/1359484305_215082.html

Reformes educatives i 3r taller (conèixer idees)

Objectius educatius. Europa 2020

1. Fer realitat l’aprenentatge al llarg de la vida i la mobilitat

2. Millorar la qualitat i l’eficàcia dels sistemes educatius

3. Promoure l’equitat, la cohesió social i la ciutadania activa
4. Reforçar la creativitat i la innovació (emprenedoria)

 

Gustavo de Armas

Conferència del Sr.Gustavo De Armas, especialista en política social a l'oficina d'UNICEF  a Uruguai. A continuació exposo un resum sobre el més interessant de la conferència:

Análisis de la situación de la educación en la región: acceso, trayectoria y resultado.

Resultados PISA 2009: algunos países de América Latina (Brasil, Argentina, Panamá, Perú,…), de los 65 países, se encuentra en el quintín 5 (peor puntuación). Chile, Méjico y Uruguay se encuentran en el quintín 4. Hay un total de 5 quintines, el número 1 es la mejor puntuación. 

Otro indicador de los resultados educativos: mecanismo de la repetición/retención de grado. Qué utilidad tiene la repetición de curso?  En América Latina el 4,2% de los niños de primaria repite curso. En América del Norte es del 0,6%. En muchos países Europeos no se plantea o lo consideran el último recurso el repetir curso, por eso el % es más bajo. 

 El grupo de países de la OBDE (ingresos altos) el promedio es de 84% jóvenes menores de 24 años, que completaron la educación media superior. Alemania encabeza la lista con un 87% y Portugal con 62%. Así que podemos decir que es una distribución desigual. En América Latina un 70% inician los estudios pero sólo el 49% llegan a acabarlos. Factores culturales, étnicos,…influyen en el abandono de la educación.

En América Latina se busca: expansión muy fuerte de la educación pre-primaria, la universalización de la educación primaria y por último, el gran desafío está colocado en la educación media-superior (49% sólo logran terminarla). Evitar el abandono y promover las trayectorias exitosas.

La reducción de las disparidades (equidad) y la promoción de la inclusión: retos compartidos.

Chile tiene uno de los coeficientes de Gini más altos del mundo. Venezuela y Uruguay tienen el más bajo. El país menos desigual de América Latina no llegaría ni ha estar en la cola de la Unión Europea.

Cuando hablamos de América Latina hablamos de la peor puntación del mundo.

Países con menor cobertura en educación primaria como Guatemala y el Salvador tienen un 20% y un 15%, respectivamente, de los niños no escolarizados. En regiones rurales sólo el 50% de los alumnos finalizan la escolarización.

Referente a la Educación Secundaria, la tasa neta de escolarización en Brasil, ronda el 60%. Mientras que en el quintil más pobre no se supera el 20%.

Calendari escolar...masses vacances?

Calendari escolar

Tot i que no es veu gaire bé, a continuació presento una gràfica exposada a classe. En verd podem veure la diferenciació que fan segons zones geogràfiques (cultures diferents, clima,...), en vermell els dos blocs de vacances que en general tenen tots els països, aquests són Nadal i Setmana Santa. Podem veure alguna excepció, com Turquia, segons patrons culturals i religiosos diferents a la resta. En color taronja veiem Espanya, i en color blau una gran diferència en les vacances d'estiu a dos estats d'Alemanya. Un d'ells acaba  (ALE 1) al juny i comença a principis d'agost i l'altre (ALE 2) acaba a l'agost i comença al setembre.

Una altra curiositat és que els països on fa més fred acaben el període escolar abans per aprofitar (deducció pròpia) el bon temps de l'estiu.

D'aquesta gràfica podem deduir que hi ha països que tenen més setmanes no lectives durant el curs que durant l'estiu o al revés. Per exemple, Txèquia d'onze setmanes totals 2 són durant el curs i 9 durant l'estiu; Turquia en té 3 durant el curs i 14 durant l'estiu. Hi ha una descompensació, en canvi, França té 7 setmanes durant el curs i 9 durant l'estiu, hi ha un equilibri. Personalment, i des d'una valoració pedagògica, crec que és millor que la majoria de setmanes no lectives es concentrin en el curs i no tant durant l'estiu. Ja que sinó és massa temps sense anar a l'escola i els nens/es poden perdre pautes i hàbits d'estudi, constància i concentració. Si les vacances són durant el curs els alumnes estan més motivats, no van tant cansats, tenen més temps per avançar feina i poden fer activitats amb les famílies.

Jornada escolar

En algunes comunitats d'Espanya ja s'està aplicant la jornada intensiva, però qué és el millor pedagògicament? Si pensem en la corba de cansament, les primeres hores del dia són les més productives ja que els nens/es estan més desperts i atents. Però crec que el que importa no és la quantitat d'hores, sinó la metodologia emprada. És a dir, si es deixen 5 minuts de descans entre classes, es combinen classes teòriques amb classes pràctiques, no es fan classes de més de 45 minuts ja que es perd l'atenció, etc.  L'ideal seria fer un anàlisi de necessitats per saber com és el grup classe per exprimir-lo i treure el millor d'ell en el menor temps possible. 

El que dic es podria justificar amb unes dades que diuen que Finlàndia necessita 300 hores menys que Espanya per treure millors puntuacions en comprensió lectora en PISA. Així que podem arribar a la conclusió de que, el que importa és la qualitat i no tant la quantitat. De la mateixa manera, augmentar el nombre d'hores no implicarà uns millors resultats.

A continuació ajunto el tipus de jornada en alguns països europeus.

+ Per saber-ne més...

La Fundació Bofill critica la jornada intensiva escolar
http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/fundacio-bofill-critica-jornada-intensiva-escolar-2245852

Cambio de horario en el instituto
http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/cambio-horario-instituto-2204001


2n LABORATORI

Comparem competències. On es situa Espanya?

Quan analitzem gràfiques hem de tenir en compte les variables analitzades, les puntuacions, els paràmetres establerts, el terme mig, la desviació típica (mesura de centralització o dispersió) i el coeficient gini, entre d'altres.

Avui introduïm un nou terme per analitzar dades: el Coeficient Gini. Aquest s'utilitza sobre tot per mesurar la desigualtat en els ingressos però també de riquesa, dins d'un país. És un nombre entre el 0 i el 1, on el 0 es correspon amb la perfecta igualtat (tots tenen els mateixos ingressos) i on el valor 1 es correspon amb la perfecta desigualtat (una persona té tots els ingressos i els demés cap).

Referent a la competència lectora, i segons el Coeficient Gini, els països més igualats (potser sense tantes diferències socials) tenen un barra més petita, és a dir, menys dispersió en els resultats de la competència lectora. La gràfica en general no segueix cap patró.

Altres dades ens indiquen que els països que tenen un % més elevat de nivell "notable" en competència lectora són: Finlàndia (14,5%) i Holanda (9,8%). En canvi, els països amb menys % són: Romania (0,7%) i Bulgària (2,8% ).

Espanya, de 16 països, està en la posició 12 amb un 3,4% en nivell notable.

Altres dades interessants respecte la competència lectora és la influència que té la connexió a Internet en ella.  Si ens centrem en Turquia i Noruega; el 45% de nens i nenes a Turquia no té internet, en canvi a Noruega només un 1%.

En les dades en les que ens hem de fixar són el nivell mitjà a PISA quan es té internet i quan no:

- Turquia no internet: 449; amb internet: 482

- Noruega no internet: 395; amb internet: 507

És a dir, els països que no tenen internet a casa tenen una puntuació inferior en competència lectora.

Cal destacar que Finlàndia està en la millor posició, tant amb internet com sense.

En general, en els valors mitjans en lectura, separats per sexes, els nois tenen pitjors puntuacions en tots els països i cal destacar la gran diferència entre els sexes. Per exemple, a Espanya, les noies tenen una puntuació de 498 aprox. i els nois de 469, una diferència prudent. Però si ens fixem en Bulgària veiem que les noies tenen una puntuació de 461 i els nois de 400.

En canvi, els valors mitjans en matemàtiques, separats per sexes, els nois tenen millor puntuacions i no hi ha tanta diferència entre els sexes.

En el cas de les ciències no es segueix cap patró, en alguns països els nois són millors i en altres ho són les noies.

Durant tota l'estona he estat parlant de PISA...però que és exactament?

PISA és una prova que coordina l'OCDE i és finançada per cada país participant. El Consorci Coordinador per a cada estudi (organismes d'avaluació) organitzen una reunió d'experts per definir l'àmbit d'estudi. Defineixen trets  claus i elaboren els test. Després s'adminstra la prova a alumnes de 15 anys; aquests són escollits entre una població variada de centres públics i privats, dos sexes, diferents territoris, etc. Aquesta prova es passa cada 4 anys i en la llengua curricular del territori. I és útil per argumentar les reformes legislatives.

L'últim pas és elaborar el producte: bases de dades i informes monogràfics. 

Com a curiositat dir que, participar en aquesta prova és tan car que Andorra no pot formar part ja que no la pot pagar. 

En un primer estudi que va realitzar l'IEA (International Association for the Evaluation of Educational Achievement) a 1962, es van obtenir els següents resultats:

• Les noies treuen més bons resultats en tot, menys a ciències.
• La dispersió és més gran en els nois, és a dir, hi ha més varietat de puntuacions i no es centralitzen en la mitjana.
• El nivell de formació dels pares és decisiu en el resultat.
• El tipus d'ocupació dels pares influeix de manera directa en el resultat.
• Hi ha diferències segons l'ocupació acadèmica (general/vocacional).

Quan parlem d'estudis internacionals, cal deixar clars els diferents nivells que podem trobar:

• Informatiu: recull de dades primàries (enquestes, test,...). És el cas d'Eurydice o l'IEA.
• Descriptiu: elaborar informes a partir de les dades anteriors.
• Valoratiu: comparar països, analitzar prospectives,...
• Discursiu: creació del discurs pedagògic.

+ Per saber-ne més...

¿Evalúa PISA la competencia lectora?
http://ineebloglaeducaciondehoy.blogspot.com.es/2013/01/evalua-pisa-la-competencia-lectora_25.html

PISA. Midiendo el éxito escolar en el mundo
http://ineebloglaeducaciondehoy.blogspot.com.es/2013/01/pisa-midiendo-el-exito-escolar-en-el_14.html



2n TALLER

En la segona part del taller, concretem aspectes de la nostra proposta de recerca.

Tema: atenció individualitzada

Nom del projecte: atenció individualitzada

Problema: la manca d’atenció individualitzada a les escoles d’Espanya.

Preguntes:

• Què entenem per atenció individualitzada?
• Quin és el nombre ideal d’alumnes per classe? I quins criteris es segueixen?
• Quins professionals haurien de tenir cabuda en l’educació?
• Quants professionals podria haver dins l’aula i a fora?
• La formació que reben els mestres és suficient?
• Què entenem per atenció individualitzada?
• Què fan els altres països en quan a l’atenció individualitzada?

Justificació: volem aprofundir en el tema de l’atenció individualitzada per saber si aquesta incideix en l’índex de fracàs i perque una de les demandes del professorat de primària és que no poden atendre la gran diversitat d’alumnat existent a l’actualitat. Considerem que si ara està prou infravalorat aquest tema, amb la futura aplicació de la LOMCE, s’agreujaran els problemes existents per l’augment de les ratios, la disminució de recursos econòmics i l’increment d’hores de docència. 

Dades estadístiques sobre la formació mitjana i grans discursos als premis Goya

Després de veure com els actors i actrius espanyols defensen una educació de qualitat i molts altres temes polítics, nosaltres ho corroborem amb dades estadístiques de l'OCDE del 2012. Aquest és un recull interessant sobre una comparativa entre els diferents països Europeus. La informació presentada a continuació són interpretacions de gràfics:

- Perfil formatiu població 25-64 anys (OCDE, 2012)  

• Txèquia és qui té la població més alta en formació mitjana (75,1%) i menys població amb formació bàsica (10%).
• Gran Bretanya té més població amb formació superior (38,2%).
• Portugal té  més població amb formació bàsica (68,1%) i menys en formació mitjana i superior. 
• Espanya té un 47,2% de població amb formació bàsica, un 22,1% en formació mitjana i un 30,6% en formació superior.

Podem pensar que, un país que aposta per la formació mitja és perque inverteix molt en educació i hi ha una base reguladora estable.  Un altre cas és el de Polònia, Hongria, Estònia, Eslovàquia i Eslovènia, donat que formen part de la Unió Soviètica, potencien la formació professional i l’especialització laboral. 

Referent a quin és l'òptim per a la distribució del sistema educatiu, seria: 20%-40%-40%. És a dir, el sistema de Finlàndia. 

Per això, Espanya ha d'assegurar que els estudiants de l'ESO passin a la formació mitjana, de tal manera que el 50%-20%-30% actual, passi a ser 20%-40%-40%. Però el mercat laboral no està preparat per aquest canvi; i el que podria passar és que gent amb titulacions universitàries fossin infravalorades i val pagades en els llocs de treball.

 

Per concloure amb aquest apartat, dir que els països del nord són els que més s'aproximen a l'òptim de 20%-40%-40%, i en canvi, Espanya i els demés països del Mediterrani s'allunyen.

- Formació mitjana. Població 25-34 i 55-64 anys (OCDE, 2012) 

A Estònia, Txèquia i Polònia hi ha molt poca diferència de formació entre les dues generacions. En canvi, hi ha un salt molt important, de 30 punts aproximadament, a Portugal, Espanya, Itàlia, Grècia i Irlanda, entre d'altres.

La generació de 25-34 a Espanya està al nivell de la generació de 55-64 a Gran Bretanya, és a dir, portem una diferència de 30 anys respecte l'educació. Ni amb molta esperança aconseguiríem homogeneïtzar el nivell.

La diferència entre Espanya i Finlàndia és la mateixa que hi ha entre Espanya i Ruanda. Per tant, la posició d'Espanya en el món és mitjana-alta. Per és baixa en la UE.

+ Per saber-ne més...

Interessant Paradigme del Sistema Educatiu
http://www.youtube.com/watch?v=AZ3JmuaUrxs



1r SEMINARI DE TEXTOS

En aquest primer seminari ens hem centrat en analitzar l'informe publicat per Eurydice sobre l'Educació per a la ciutadania a Europa.

 

Per abans de continuar...

Què és Eurydice? Eurydice analitza i ofereix informació sobre els sistemes i polítiques educatives a Europa. Està formada per 37 unitats nacionals en base als 33 països participants en el programa d'Aprenentatge al llarg de la vida de l'UE. La seva coordinació i gestió corren a càrrec de l'Agència Executiva en l'àmbit Educatiu, Audiovisual i Cultural de l'UE.

Quina és la situació a Espanya respecte l'assignatura d'Educació per la Ciutadania?

Educació per a la ciutadania i els drets humans és una assignatura que s'imparteix a l'escola amb la finalitat de formar íntegrament tot l'alumnat vetllant pel seu desenvolupament social, cultural i personal. S'imparteix en un curs de primària, un o dos de l'ESO i coincideix amb la filosofia a Batxillerat des de les reformes curriculars de la LOE.

L'assignatura, que és d'una hora setmanal (excepte en el cas del batxillerat), es divideix en dos blocs temàtics: un dedicat a l'autoconeixement, l'autoestima, l'autoconcepte... El segon bloc es basa en els foments de la societat democràtica: des de l'educació en drets humans fins als serveis que ens ofereixen.

Actualment la Universitat de Barcelona imparteix un màster d'un any sobre "Educació per a la ciutadania i en valors".

No obstant, el ministre d'Educació, Juan Ignacio Wert, fa uns mesos va confirmar la seva intenció de suprimir l’assignatura "Educació per la ciutadania" per una de nova que ha titulat "Educació cívica i constitucional", que, segons va dir, impulsarà “el coneixement de la Constitució, dels seus valors i les regles de joc que estableix, de les institucions espanyoles i de les institucions de la Unió Europea”.

Wert subratllà que l’educació per la ciutadania instaurada per l’anterior govern del PSOE va néixer ja “amb molta polèmica perquè pretenia anar més enllà del que li pertoca” a l’escola i ha assegurat que la nova assignatura que la substituirà estarà “lliure de qüestions controvertides i susceptibles de caure en l’adoctrinament ideològic”.

Referència: http://mestres.ara.cat/blog/2012/01/31/adeu-a-educacio-per-la-ciutadania/  (Consultat el dia 2-3-13)

 

Què plantegen a la LOMCE (Ley Orgánica de Mejora de la Calidad Educativa)?

• Ensenyament més selectiu: s'introdueixen revàlides. Això limitarà l'autonomia dels docents, l'ensenyament quedarà condicionat a la superació de les proves i es prioritzarà un aspecte molt parcial de la formació de la persona. La selectivitat acadèmica, la selecció dels "millors" suposa l'abandonament de la compensació educativa, l'intentar recuperar a aquells alumnes que tenen més necessitats.   
• Ensenyament més segregador: es trenca el tronc comú de l'ensenyament i es podrà separar per gènere.
• Ensenyament al servei de l'empresa: introdueix als "agents privats" en la definició del sistema educatiu i assigna als empresaris un paper a la taula del diàleg. Ja no es treballarà l'educació en valors a l'ESO, sinó que es treballaran en totes les àrees "l'educació cívica i constitucional i l'emprenedoria". El currículum s'adapta a les necessitats de formació de mà d'obra i es prioritza les assignatures instrumentals i perden pes les humanitats i l'expressió artística.
• Ensenyament menys democràtic: el Consell Escolar perd atribucions, com la d'aprovar el Projecte Educatiu. La selecció del director/a correspondrà a l'administració ja que només es garantitza un 30% de representants del centre a la comissió de selecció.
• Ensenyament que devalúa el paper del docent:  pretén convertir als docents en preparadors d'examens. Les mesures aposten per la disminució de despeses per mitjà de la reducció de personal. I es permet que, per exemple, un especialista en geografia i història, imparteixi la classe de llengua.

Referència:http://aviles15m.wordpress.com/2012/11/27/implicaciones-de-la-lonce/ (Consultat el dia 2-3-13)
  

Considero que cal homogeneïtzar els diversos sistemes educatius d'Europa i crear una estructura curricular semblant per tal de generar una base estable d'educació, reduir costos, potenciar l'intercanvi d'alumnat, formar al professorat, adoptar les bones pràctiques dels països que vagin bé, etc.


+ Per saber-ne mes...

Per si es vol aprofundir més, deixo dos links referent a aquest tema:

http://www.escuela20.com/locme-ley-organica/articulos-y-actualidad/lomce-la-reforma-educativa-de-wert_2972_42_4465_0_1_in.html 

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/02/22/actualidad/1361565765_757731.html